Dissabte vam començar el dia a Sant Julià de Lòria, on vam anar a veure la Fira de Santa Llúcia. Només arribar, el primer que vaig fer va ser fer-me unes fotos a l’arc d’entrada a la fira i també amb unes figures de decoració nadalenca situades just al mig del recinte que em van cridar molt l’atenció. Representaven el diable amb el trident, intentant punxar un pastoret, i al darrere hi havia un calder. En realitat, em va sorprendre molt trobar-me-les enmig del mercat, però hi ha un motiu: aquestes figures formen part de la tradició d’Els Pastorets, peça teatral popular que cada any es representa a aquesta parròquia, i per això, segurament, van decidir col·locar-les per aquestes dates.
Després de les fotos, vam començar a recórrer la fira. A la plaça de la Germandat havien muntat 25 casetes de fusta amb parades de gastronomia, artesania i decoració típica de Nadal. Vam anar mirant-les una per una, fixant-nos en els detalls i comentant els productes. Cada caseta tenia alguna cosa diferent: dolços, embotits, objectes fets a mà, ornaments per a l’arbre… i feia gràcia anar descobrint-les totes.
El que més em va cridar l’atenció va ser un pessebre fet amb figuretes de punt i unes altres figuretes que formaven una mena de cor molt bonic. Em van agradar molt, però vaig pensar que és una llàstima no tenir més espai per col·locar objectes tan grans, ni a casa ni a l’acadèmia.
A les 11 vam sortir cap a Ordino i vam arribar justos per a la representació de L’última ossa d’Ordino, que començava a les 12 del migdia. En arribar a la parròquia, ja es notava un ambient especial: hi havia gent caminant cap a la plaça Prat de Call. Nosaltres també ens hi vam dirigir i, un cop a la plaça, el primer que em va sorprendre —ja que hi vaig cada any— va ser veure que estaven repartint caldo calentet, i cap allà que vaig anar.
Quan vaig tenir el caldo, vaig buscar un bon lloc des d’on poder veure bé i gravar aquesta farsa burlesca, que aquest any va centrar la seva sàtira sobretot en les mesures de les terrasses dels bars, les noves línies de bus i la polèmica amb el registre de la màscara de l’Ossa.
Amb puntualitat, a les dotze va començar la representació. Primer van aparèixer els músics tocant música tradicional i després va començar la representació dels més petits, que també van caçar la seva petita ossa. Després va arribar el torn dels més grans, amb les seves corredisses, crits, cançons tradicionals i sàtires que van omplir la plaça. És una d’aquelles representacions que, encara que les coneguis, sempre sorprenen per la implicació de la gent de la parròquia.
Quan l’acte va acabar, la plaça va quedar plena de moviment: gent que comentava l’escena, famílies saludant-se, nens jugant i molta gent fent-se fotos als espais decorats per Nadal. Jo també em vaig fer, com cada any, un parell de fotografies amb alguns dels personatges. Aquest any va ser el torn de l’Ossa i del senyor i la minyona.
Després de la representació, vam aprofitar per passejar una mica pels carrers d’Ordino i visitar el Mercat de Nadal. La parròquia, normalment tan tranquil·la, estava abarrotada de gent; no hi havia ni un sol lloc lliure per poder prendre alguna cosa. Vam visitar l’Era del Raser, que era com endinsar-se en un espai màgic: tot respirava Nadal, amb una decoració preciosa i emotiva.
A les casetes de fusta hi venien una mica de tot: des de decoració nadalenca fins a formatges. Al final del mercat es trobava la zona gastronòmica, on hi havia caldo, escudella, vi calent, xocolates… Jo em vaig comprar uns xocolates de gerds amb cereals que guardo per a un dia especial d’aquestes festes. I aquí va acabar la meva visita nadalenca.
