Fa uns mesos feia una columna sobre el turisme insostenible. Em perdonareu si reprenc el tema, però en una època en què la sensibilització al voltant del canvi climàtic i la sostenibilitat del planeta esdevé cada cop més gran, crec que hi ha moltes qüestions que se’n deriven i que tenen gran importància per a un país com el nostre, clarament orientat al turisme.
Una definició del turisme sostenible és «una via cap a la gestió de tots els recursos de forma que puguin satisfer les necessitats econòmiques, socials i estètiques, respectant a la vegada la integritat cultural, els processos ecològics essencials, la diversitat biològica i els sistemes que sostenen la vida». En aquesta definició rau la clau de qualsevol gestió turística: encara que surti en primer lloc la satisfacció de les necessitats econòmiques, també es mencionen les necessitats socials i estètiques –que, cal dir-ho, poden ser molt variables segons qui les valori–, s’acota en el respecte de la integritat cultural –una altra definició ambigua– i, sobretot, es refereix al respecte dels processos ecològics essencials, la diversitat biològica i els sistemes que sostenen la vida, elements que posen un marc de referència definitiu amb una base científica indiscutible. Altres fites d’obligada referència són els Objectius de desenvolupament sostenible –els famosos 17 ODS–, entre els quals i relacionats amb aquest tema, hi trobem l’11è, que pretén fer ciutats i comunitats sostenibles en base a la planificació i la gestió urbana per convertir-les en espais inclusius, segurs, resilients i sostenibles, i també el 15è, que convida a gestionar de forma sostenible els boscos, a lluitar contra la desertificació, a detenir i invertir la degradació de les terres i a aturar la pèrdua de biodiversitat.
Si tenim en compte que el 2018 el turisme va moure més de 1.400 milions de viatgers, i encara que els que acollim a Andorra siguin una petita part, hem d’emprendre un gir valent a l’hora d’apostar pel turisme sostenible, pensant en els beneficis que ens aportarà. Hem d’assolir un ús òptim dels recursos, mantenint els processos ecològics essencials i contribuint a la conservació dels recursos naturals i de la diversitat biològica. Hem de promoure la nostra identitat sociocultural, conservant i protegint els nostre patrimoni, les tradicions i els valors autòctons, tot recuperant l’autoestima comunitària i preservant l’entesa i la tolerància intercultural. Cal apostar per la promoció empresarial en el sector turístic, però també en altres sectors, emmarcats per la sostenibilitat i el respecte a l’entorn (mediambiental, social, cultural…) i destinar una part del benefici econòmic, públic i privat, en la conservació i el desenvolupament local. Cal promoure a la vegada una experiència significativa –amb personalitat diferenciada– pel visitant, de manera a fomentar unes pràctiques turístiques sostenibles en un entorn desitjat.
Tot plegat però no arribarà enlloc, si no es compta amb unes eines de seguiment i d’avaluació constants al llarg de la implantació de les noves estratègies per un turisme i, en definitiva, un país sostenible.
