Ambientalment el triomf era per a ella, per a Carme Chacón. Ella va aconseguir més aplaudiments, escalfar més a l’auditori. El seu discurs va ser vibrant, virolat i de míting. Va voler emocionar a la gent i dir-los que no estaven enfonsats, que no estava allà per liderar una travessia del desert, que… No obstant això, Alfredo Pérez Rubalcaba semblava aliè a l’ambient congressual. Ni una llicència a l’emoció col·lectiva. Va ser més un discurs universitari que una arenga de Partit.
Tots dos van criticar la dreta i es van esforçar per reafirmar la idea d’un PSOE nacional. El guió va ser el mateix però el to radicalment diferent. «A ella se la veu amb ganes», deien els seus; però els de Rubalcaba, més serens, menys eufòrics i més silenciosos, aconsellaven esperar al final. «La gent no és ximple i tots dos són bons, però sentits els discursos, si el que estan aquí voten en consciència, guanya Alfredo», afirmava un destacat membre del seu equip.
Dies abans del Congrés, Eduardo Madina va aventurar que guanyaria el Congrés qui sabés emocionar. I emocionar, va emocionar potser més Carme Chacón. Però els més veterans, els de el PSOE de tota la vida, asseguraven abans de l’escrutini que la política és cor «i també cap». Alfonso Guerra assegurava que «guanya Alfredo per vuitanta vots». Al final, ni Eduardo ni Alfonso. Va emocionar més Chacón i ha perdut. I ha guanyat Alfredo, però no per vuitanta vots, sinó per 22, diferència més que notable si la comparem amb els nou vots que van portar a Zapatero a la secretaria general. «L’important és que ha guanyat, que tenim un secretari genera sòlid. L’alternativa era anar cap al desconegut i ni el partit ni Espanya estan per a aventures».
A l’equip de Chacón, decepció més que profunda. Van entrar com a guanyadors i van acabar perdent. ¿I ara què? Doncs com passa sempre, parlar d’unitat, d’integració. Però la veritat és que el Congrés ha obert ferides, que ha estat qualsevol cosa menys un Congrés «alegre» i que al final s’ha hagut de triar «entre el que hi havia». Per poca diferència, els delegats s’inclinen per l’experiència. I ara Rubalcaba té el repte de posar al partit en el camí de la recuperació interna, de tancar ferides, i ha advertit que a la seva Executiva no s’hi va a defensar ni territoris, ni generacions. «Canviarem el PSOE perquè segueixi sent el PSOE», sentencia Rubalcaba.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
