Fa molts dies que sentim a parlar de digitalització, tot i tothom es digitalitza, tant a nivell públic com privat. Es digitalitzen governs, departaments de salut, processos administratius dels ciutadants, grans empreses, comerços, les escoles dels nostres fills; el famós Certificat Digital Covid n’és un clar exemple, tot últimament porta la paraula digital.
També se’ns comunica que el Govern invertirà uns 20,6 milions d’euros en una agència de ciberseguretat com un dels punts més visibles del programa de transformació digital d’Andorra. I, de fet, ja podem anar-nos-hi habituant perquè la digitalització ha vingut per quedar-se.
La pandèmia no ha fet més que accelerar el seu procés d’implantació, donades les circumstàncies i canvis d’hàbits ocasionats. Però, què és la digitalitació? És el procés de convertir la informació analògica en digital; és a dir, un llibre, documents, revista, so, imatges, etc. Convertir la informació que contenen i traspassar-la de documents físics a documents digitals, introduïnt-los en un ordinador mitjançant programes i softwares específics.
Mai abans s’havia viscut una trasnformació amb un nivell de canvi com el que estem vivint actualment, s’està modificant tot; des dels models de negoci (Amazon) fins a la nostre forma de gaudir del temps d’oci. El que estem vivim, com diuen molts, és una revolució indústrial. Jo simplement, ja sabeu que sempre m’agrada donar la meva húmil opinió, crec que el que estem vivint és quatre vegades el tamany de la revolució indústrial.
El ritme el qual ens adaptem a les noves tecnologies és vertiginós; al telèfon fixe li va costar 75 anys arribar als 100 milions de clients; a Pokémon Go li va costar 25 dies.
Actualment, les joves generacions miren la televisió al mateix temps que estamy escrivint un WhatsApp o navegant per internet amb una tablet. El canvi no és tan sols en una tecnologia, sinó que s’estar produint una acumulació de noves tecnologies i totes estan a l’alça.
La llista és llarga: robòtica, sistemes cognitius, reconeixement d’imatge, blockchain, internet de les coses, drons, realitat virtual, cloud computing, reconeixement de veu, impressió 3D, 5G, Big Data… Totes coincideixen en el temps i el més fort és que es retroalimenten unes amb altres accelerant el procés de canvi.
Tota aquesta tecnologia no seria viable sense les dades personals; la seva base són les dades de caràcter personal, les nostres dades. Estem a l’era de les dades, com ja vaig dir en un altre article, i de fet ho dic sempre; les dades són el petroli del segle XXI. L’explosió de dades i la possibilitat d’aquestes de generar coneixement es multiplicarà per quatre o cinc vegades a l’actual els propers cinc anys. La revolució arribarà de mans del 5G (tema que dóna per un altre article).
Així doncs la digitalització és un procés essencial en qualsevol negoci i organització. Ja no és una simple qüestió de progrés, sinó de supervivència.
Però digitalitzar-se no és obrir una pàgina web corporativa. Digitalitzar-se és canviar tot el model de negoci i mentalitat de tota la companyia, és formar els treballadors en tractament i Protecció de les Dades les quals tracten i treballen, és instaurar una bona política i adherir-se a codis de tractament i Protecció de Dades a raó de la normativa europea RGPD, la implantació d’aquesta i el seu permanent i exhaustiu cumpliment. Només així llavors podrem digitalitzar-les amb transparència i garanties.
Primer doncs, esperem a tenir la Reforma de Llei de Protecció de Dades instaurada al país i estar tots a raó del seu compliment, per tal de llavors, poder digitalitzar-nos amb garanties.
Ens fixem en Estònia, i prenem nota d’ells com a model de país digitalitzat; de fet va per davant pel que fa a societat digitalitzada i a raó d’això ha superat millor que ningú la pandèmia. I, no sols això, sinó també hem de fixar-nos que van per davant pel que fa a la Protecció de Dades; són tremendament exigents amb l’adhesió als principis i la Normativa de Protecció de Dades i la Privacitat d’aquestes. El dret a la protecció de dades de caràcter personal i el dret a la informació pública són principis instal·lats i protegits pel propi govern d’Estònia, el país més transparent del planeta.
Tanmateix, doncs, no fem passar el carro davant dels bous; per poder construir una societat digital ha d’haver-hi un ingredient bàsic i necessari: la confiança. I aquesta es bàsica en el tractament de dades de caràcter personal. I tan sols l’aconseguirem complint i adherint-nos a la Normativa Europea de Protecció de Dades RGPD. Sent transparents amb el tractament de les dades les quals tractem i gestionem.
La digitalització no ha de ser un fi sinó un mitjà.
La digitalització no és tan sols incorporar tecnologia sinó un canvi cultural.
La digitalització no és tan sols per alguns sinó per a tots i per tot.
La digitalització és un canvi radical i alhora cultural; i com totes les revolucions culturals, comporta un impacte enorme en tot. I com a tal ha de tenir un plantejament dinàmic per anar-se adaptant continuament.
Evolucionant a mesura que anem progressant en la transformació digital.
