Fa una dècada que sentim la mateixa promesa: la tokenització democratitzarà la riquesa i ens permetrà ser amos d’un fragment d’un gratacel o d’un Picasso amb un sol clic. Durant anys, aquesta idea va sonar a utopia, però el retrovisor mostra un camí ple de projectes que es van evaporar. Per què el futur sempre arriba tard? La resposta és contundent: la tecnologia va sempre a més velocitat que la llei i el sentit comú.
En els seus inicis, la tokenització va patir d’arrogància digital. Es van crear milers de fitxes virtuals que eren castells en l’aire; si la plataforma feia fallida, el codi no servia de res davant un jutge. Era l’equivalent a tenir la foto d’una casa, però no les claus ni l’escriptura.
Avui, al 2026, el paisatge és diferent. Hem après que per digitalitzar el món real, primer cal respectar les seves regles. Quan existeix un marc legal amb plena validesa, la tecnologia blockchain es torna, per fi, invisible. La confiança actual es basa en un rigor extrem: una auditoria i valoració independent prèvia i una estructura legal sòlida. Així, el token deixa de ser un concepte abstracte per convertir-se en una acció digital oficial i regulada.
La seguretat ja no és qüestió de fe en un algorisme. Avui comptem amb xarxes que permeten congelar actius en cas de robatori i protocols d’identitat per la transparència. Gràcies als contractes intel·ligents, el repartiment de beneficis s’automatitza, cosa que permet entrar i sortir del mercat amb un sol clic.
Aquesta maduresa permet digitalitzar l’èxit. Ja no només parlem d’estructures immobiliàries a tokenitzar; invertim en els drets d’una jove promesa esportiva o en la propietat intel·lectual d’una cançó, cobrant dividends cada vegada que sona al món o algú li fa un “like”. El més fascinant és que, gràcies a la invisibilitat tecnològica del compte, l’usuari ja no necessita ser un expert: gestiona els seus actius amb la senzillesa d’un correu electrònic o d’una App. La revolució ha arribat i, afortunadament, aquesta vegada ha portat els seus advocats.
Recordem que aquest és un article d’opinió i en cap cas constitueix una recomanació financera. Les decisions d’inversió s’han de prendre després d’una acurada avaluació i consulta amb assessors financers.
