Desembre, un mes que ens recorda que ja estem a Nadal i amb aquest, l’arribada de torrons, polvorons, neules, sopars d’empresa, decoracions de les cases, carrers ben enllumenats…, però també és una època temuda per aquelles persones que estan intentant assolir o mantenir un pes saludable o tenen alguna limitació amb la seva alimentació per motius de salut, com és per exemple, en el cas dels dolços en persones amb diabetis.
He dit desembre??? Perquè us heu fixat que actualment ja a principis de novembre, quan encara estem comprant les primeres castanyes, ja tenim els torrons i la resta de dolços nadalencs que li acompanyen als prestatges de l’entrada de tots els supermercats!
Si busquem el que ens diu el diccionari, el «Nadal» el defineix com el temps comprès entre la nit de Nadal i la festivitat dels Reis Mags, que correspondria a un total màxim de 5-6 dies festius. Potser sí que a l’època dels nostres avis i rebesavis era així, però actualment complir-ho és realment complicat, doncs tothom troba una excusa per fer un dinar, sopar o celebració extra, just coincidint amb aquestes dates, i és, doncs, on ens adonem en la majoria d’ocasions que se’ns fa feixuc assistir-hi o no és així??
I tornant al tema dels dolços nadalencs, elaborats principalment amb fruits secs, greixos i sucres, és a dir, concentrats d’energia, que tot i consumir-ne porcions petites, la ingesta de quilocalories és considerable. Ja que tot i poder trobar alguna varietat amb un perfil de greixos més saludables, ja sigui perquè en la seva composició només porten fruits secs o com en el cas dels polvorons que s’hagi utilitzat oli d’oliva i no mantega de porc o greixos de palma, les elevades quantitats de sucre fan que no els puguem considerar del tot aliments recomanables com a tals, i més si en mengem diversos cops per setmana, durant un o dos mesos seguits.
Però, la poderosa indústria alimentària, ràpidament troba la solució aquests desavantatges i des de fa ja uns 30 anys, que van aparèixer les «versions sense sucre» promocionant-les com una alternativa saludable i adequada per les persones amb algun problema de salut o simplement preocupada pel seu pes.
En un inici, segons el tipus de marca i tipus de producte, el fabricant podia optar per substituir el sucre per edulcorants (la primera a arribar va ser la sacarina, 500 vegades més dolça que el sucre). I a mesura que ha anat passant el temps, la llista no ha parat de créixer com l’aspartam, ciclamat, sucralosa…
Respecte als edulcorants, tot i ser segurs a les dosis que es consumeixen, els darrers estudis parlen que el seu consum sí que pot provocar canvis i alteracions de la microbiota intestinal, d’augmentar més les ganes de menjar i distorsionar els nostres senyals de sacietat.
I és que el sabor dolç és innat, només cal veure un nadó com accepta d’immediat aquest sabor i, en canvi, no la resta. Ara bé, actualment vivim en una societat addicta al sabor dolç intens, possiblement pels interessos que pugui tenir la indústria alimentària i els seus «lobbies», i ara que ens passa, perquè que quan ens mengem una pera de temporada al punt òptim de maduració, la trobem insípida. Hem ensenyat a les nostres papil·les gustatives que el normal és tenir un nivell de dolçor molt alt. I el problema dels edulcorants, és que res canvia, el nostre paladar continua percebent l’intens sabor dolç.
I ja només ens ha faltat, per desconcertar-nos encara més, quan aquest passat mes de maig, apareix com a titular de tots els mitjans de comunicació que l’OMS ha publicat una guia, que desaconsella l’ús d’edulcorants no calòrics com la sacarina i l’estèvia, perquè no ajuden a controlar el pes ni prevenir malalties no transmissibles.
S’ha d’anar molt amb compte, com es donen aquests missatges i com els interpreta la població. Aquesta recomanació s’aplica a totes les persones excepte a les persones amb diabetis preexistent, que vol dir, que els diabètics són «immunes» als edulcorants i la resta no?
Si llegim atentament l’estudi, observem, que el que ens ve a dir i recomana realment l’OMS, és que els edulcorants no tenen cap valor nutricional afegit (no en tenia cap dubte…). I que per seguir una dieta més saludable i millorar la salut, les persones haurien de reduir el sucre de la dieta i acostumar-se a sabors menys dolços, com ara consumir aliments amb sucres naturals (fruita fresca, fruita dessecada, llet i iogurts naturals sense sucres afegits) i escollir aliments i begudes sense ensucrar.
Responent a la pregunta inicial, us diria a la població sana en general, que compreu, els tradicionals dolços nadalencs, com més a prop de les festes millor, si és possible de bona qualitat (alt percentatge de fruits secs i sense addició de greixos poc saludables), menjar-los només els dies assenyalats, la ració justa i moderada però això sí, gaudint-ne al màxim!
I que fem si ens en sobren?? Els podem congelar o aprofitar com a «refrigeri» energètic durant la pràctica esportiva com pot ser l’esquí.
Bones festes!
