Malgrat el pacte subscrit amb el Partit Popular, per decisió del nou secretari general del PSOE, els eurodiputats socialistes espanyols no han votat a Jean-Claude Juncker com a president de la Comissió Europea. Ha estat la primera decisió presa per Pedro Sánchez i ha sorprès dins i fora del seu partit. A dins, a jutjar pels arabescos als quals recorria l’eurodiputat Ramón Jáuregui per explicar el canvi de plans i fora, per les crítiques d’Esteban González Pons (PP) qui ha recordat que l’elecció de Juncker havia estat pactada i signada pel PSOE. Se li ha oblidat dir que era un acord de quan Pérez Rubalcaba tallava el bacallà en el partit. Ara, a Ferraz han canviat de patró. Pedro Sánchez va dir durant la seva campanya que si era elegit secretari general, els socialistes no votarien Juncker i ha complert. Per a sorpresa dels que fins fa uns dies no donaven un euro per ell (el conglomerat mediàtic que durant tots aquests anys havia donat suport a Rubalcaba apostava per Madina), Sánchez mana ja a Ferraz. Mana i tot indica que no es deixarà enredar en els sargassos de les agendes endogàmiques (primàries en la Tardor) que no eren un compromís explícit seu i si el dels seus antagonistes. Encara que no són quantitats homogènies ni per la seva repercussió, ni per la seva transcendència, l’ordre per retirar el suport a Juncker recorda la primera decisió de Rodríguez Zapatero quan va enviar repatriar les tropes espanyoles que el Govern Aznar havia enviat a l’Iraq després de la invasió nord-americana. Subratllo que ambdues decisions són un gest personal d’autoritat de qui acaba de rebre una comanda i, per raons òbvies, és un desconegut en el maneig del poder. Per caràcter, serietat i formació, Pedro Sánchez té poc en comú amb Zapatero. Ni és un doctrinari ni un improvisador. La seva formació com a economista li ha donat una dimensió valuosa sobre la realitat de les coses, no de les seves somnis. Qui sap fer un pressupost sap calcular el pes de les decisions i les conseqüències. Les analogies entre la retirada de les tropes de l’Iraq i la retirada del suport a Juncker acaben en el gest.
En el cas de Sánchez per ser la primera decisió amb transcendència política que adopta el nou secretari general del PSOE i flamant cap de l’oposició parlamentària del PP. Els que fins fa uns dies ni se li posaven al telèfon i que (des de dins del partit) li manaven callar, faran bé de prendre nota que Sánchez ha arribat per quedar-se.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
