El Senat va tornar a rebutjar propostes tant republicanes com demòcrates per a reobrir el govern, però va canviar una cosa substancial en les últimes hores: el president Trump va oferir públicament negociar sobre subsidis de l’Affordable Care Act (ACA), si bé es va mantenir immòbil en la seva postura en dir que els demòcrates deuen primer reobrir el govern.
Per què podria aquest anunci representar un canvi substancial i desembossar les negociacions? El fet d’haver expressat aquesta disposició de manera pública implica una garantia política tàcita: si els demòcrates cedeixen i voten la reobertura, els republicans estaran obligats (per cost reputacional i pressió mediàtica) a obrir el debat sobre l’ACA i, d’acord amb les paraules de Trump a xarxes, fer-ho en un sentit favorable per a tots dos partits, i especialment, per als assegurats.
Punts de negociació crítics i concessions (o manca d’elles)
Com bé saben, el punt central de disputa continua sent l’extensió dels subsidis de l’ACA (crèdits fiscals per a assegurances de salut), que expiren a la fi d’any. Els demòcrates insisteixen que qualsevol resolució (CR) per a reobrir el govern ha d’incloure aquesta pròrroga. Els republicans, per part seva, rebutgen lligar un acord de finançament per a la reobertura amb el debat sobre salut i volen que primer es restableixin els fons operatius, postergant la discussió sanitària per a després. Fins ara no hi ha senyals de concessions profundes.
Estat i cronograma de vots. Propostes de CR.
Al Senat, la proposta republicana de continuar el finançament fins al 21 de novembre va ser derrotada 52-42 i la versió demòcrata també va ser rebutjada. Totes dues mesures requerien 60 vots per a superar el filibusterisme (tàctica parlamentària utilitzada al Senat per a obstruir una llei o resolució).
Mentrestant, en la cambra baixa (House), el president de la Cambra, Mike Johnson, ha mantingut el recés fins al 14 d’octubre, prometent avisar amb 48 hores abans de realitzar votacions per a reobrir el govern. No soc cap expert en aquestes qüestions, però sospito que aquesta decisió té una clara intencionalitat política i estratègica. Johnson busca traslladar la responsabilitat del tancament al Senat. El missatge implícit és: “nosaltres ja aprovem la nostra resolució de finançament; el bloqueig està al Senat”. D’altra banda, amb aquesta decisió, Johnson i els republicans intenten obrir un parèntesi amb el qual guanyar temps per a cohesionar el seu bloc intern. I és que els republicans estan dividits entre moderats i l’ala més dura (Freedom Caucus). El recés fins al 14 atorga a Johnson marge per a negociar internament i evitar fractures visibles.
Les cites més rellevants de la jornada (orientatives d’en quin punt ens trobem)
Chuck Schumer, líder dels demòcrates al Senat: “Unless a deal is struck on expiring Affordable Care Act tax credits … they will not provide the votis needed”.
Trump: “I’m happy to negotiate with Democrats if they’ll reopen the government”.
A què hem d’estar vigilants en les pròximes hores?
Al que sabem que sabem: 1) El risc és que la Casa Blanca iniciï acomiadaments massius en agències federals (com ha advertit en comunicats administratius), la qual cosa podria provocar un atrinxerament demòcrata i fer que la paràlisi es prolongui, 2) Qualsevol iniciativa de CR (continuing resolution) o de llei òmnibus ha de sortejar el llindar de 60 vots al Senat per a poder avançar, i estem encara lluny.
Al que sabem que no sabem: Em refereixo a les possibles negociacions a porta tancada entre moderats de tots dos partits (es parla de senadors com Susan Collins o Jeanne Shaheen), i que podrien generar alguna proposta intermèdia que permeti trencar l’estancament.
