L'opinió de:

Ser pares

CÉSAR GARCÍA

La natalitat està sota mínims. El nostre índex de fecunditat és el més baix d’Europa: 1,23 fills per dona. Aquesta natalitat esquifida té unes arrels abundants que s’agafen primerament a l’esterilitat. Ha augmentat en les últimes dècades la dificultat de concepció. El nostre ritme vital s’ha omplert d’intranquil·litat i estrès. La carestia de les condicions de vida i l’augment de les despeses que porta l’arribada dels fills tenen també el seu pes.

La nostra mentalitat actual, farcida de comoditats, rebutja sacrifici i gratuïtat i es mostra enemiga de la feina de tenir fills. També hi ha els qui han passat una vida dura, amb privacions i volen donar a l’únic fill que concebran tot allò material que ells no van tenir. La incorporació de la dona al treball fora de casa i la seva carrera professional ha buidat les llars de la persona que es dedicava en cos i ànima als fills. Hi ha un altre motiu però, que ha donat un cop de porta estrepitós a la maternitat: la dificultat de la conciliació de la vida laboral i familiar. Feines amb horaris inacabables espanten els aspirants a pares. Els fills necessiten temps i atenció. Els homes precisem d’un període dilatat de desenvolupament i aprenentatge, uns quants anys de ser cuidats, fins que som autònoms i ens podem valdre per nosaltres mateixos. Si la formació personal i acadèmica és per a la família un bé irrenunciable, el període encara s’allarga més i comporta més despeses.

Però és imprescindible per a la nostra salut mental i afectiva que els pares estiguin al nostre costat mentre vivim la infantesa, patim l’adolescència i traiem el cap a la joventut. No es poden transmetre valors sense l’acompanyament, la convivència i l’exemple viscut. Des de l’absència no s’educa, no es construeix, no s’ajuda a créixer en bones condicions. Necessitem l’estimació dels progenitors i si no la tenim estem mancats d’allò fonamental que caracteritza les persones: la capacitat d‘estimació.

Viure amb aquesta carència comporta una sèrie de trastorns que causen molts problemes personals, i per extensió, socials. Si no afavorim unes bones condicions familiars pagarem molt car la presència minsa i fatigada dels pares en el procés educatiu. No sembla que l’ampliació dels horaris comercials ajudi a moltes famílies a aconseguir allò a què estem cridats: ser persones amb totes les nostres capacitats desenvolupades.

Historiador

redaccio@elperiodicdandorra.ad

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Enquesta
Publicitat
Editorial
Publicitat

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat
QualificAND

Inés Martí

Andorra Telecom reforça el seu compromís amb l’educació tecnològica a través de la robòtica.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu