La natalitat està sota mínims. El nostre índex de fecunditat és el més baix d’Europa: 1,23 fills per dona. Aquesta natalitat esquifida té unes arrels abundants que s’agafen primerament a l’esterilitat. Ha augmentat en les últimes dècades la dificultat de concepció. El nostre ritme vital s’ha omplert d’intranquil·litat i estrès. La carestia de les condicions de vida i l’augment de les despeses que porta l’arribada dels fills tenen també el seu pes.
La nostra mentalitat actual, farcida de comoditats, rebutja sacrifici i gratuïtat i es mostra enemiga de la feina de tenir fills. També hi ha els qui han passat una vida dura, amb privacions i volen donar a l’únic fill que concebran tot allò material que ells no van tenir. La incorporació de la dona al treball fora de casa i la seva carrera professional ha buidat les llars de la persona que es dedicava en cos i ànima als fills. Hi ha un altre motiu però, que ha donat un cop de porta estrepitós a la maternitat: la dificultat de la conciliació de la vida laboral i familiar. Feines amb horaris inacabables espanten els aspirants a pares. Els fills necessiten temps i atenció. Els homes precisem d’un període dilatat de desenvolupament i aprenentatge, uns quants anys de ser cuidats, fins que som autònoms i ens podem valdre per nosaltres mateixos. Si la formació personal i acadèmica és per a la família un bé irrenunciable, el període encara s’allarga més i comporta més despeses.
Però és imprescindible per a la nostra salut mental i afectiva que els pares estiguin al nostre costat mentre vivim la infantesa, patim l’adolescència i traiem el cap a la joventut. No es poden transmetre valors sense l’acompanyament, la convivència i l’exemple viscut. Des de l’absència no s’educa, no es construeix, no s’ajuda a créixer en bones condicions. Necessitem l’estimació dels progenitors i si no la tenim estem mancats d’allò fonamental que caracteritza les persones: la capacitat d‘estimació.
Viure amb aquesta carència comporta una sèrie de trastorns que causen molts problemes personals, i per extensió, socials. Si no afavorim unes bones condicions familiars pagarem molt car la presència minsa i fatigada dels pares en el procés educatiu. No sembla que l’ampliació dels horaris comercials ajudi a moltes famílies a aconseguir allò a què estem cridats: ser persones amb totes les nostres capacitats desenvolupades.
Historiador
redaccio@elperiodicdandorra.ad
Per a més informació consulti l’edició en paper.
