El nostre país s’ha convertit en un maniquí vestit amb teles plenes de forats i estrips, les quals es volen forjar amb polítiques reparadores. A l’hora de la veritat, però, més que solucionar, tendeixen a crear patrons de desigualtat, en lloc de patrons que guiïn cada pas del procés i tinguin en compte les necessitats de tots els ciutadans.
Un país on prendre mides, triar les millors teles i cosir cada peça amb cura per crear un vestit perfecte no és cosa de tots, aparentment.
Lluïm un vestit amb un sentiment de no pertinença, amb un disseny que no ens escau bé i tampoc ens protegeix; essent, doncs, espectadors d’una transformació d’un potencial mosaic vibrant, en una tela fràgil i descomposta, reflectint una comunitat fraccionada.
Tanmateix, en els darrers anys, el nostre Govern sembla més un sastre d’improvisacions que un sastre meticulós i curós, que aposti per seguir un patró clar i coherent, amb visió a llarg termini, i que permeti construir una societat justa i equilibrada. Cada pedaç que es teixeix per tapar una mancança o un error crea un nou desajust.
Tots som part del procés de confecció del nostre futur. Cada acció, cada contribució, és com una puntada de fil en el vestit que tots portarem. Hem de participar activament, aportar idees i treballar junts per crear un país del qual ens sentim cada dia més orgullosos. Un país que promogui el sentiment de pertinença, en el qual millorar la qualitat de vida sigui la prioritat més important de les institucions i de la ciutadania.
Brodem junts un creixement sostenible que passi per sobre de l’especulació i de la immediatesa, protegint el territori, els recursos naturals, el patrimoni i la nostra llengua. Teixim junts una comunitat, des de la cultura, l’educació i l’esport. Només així aconseguirem el vestit perfecte!
