Com fa fallida un país? ¿Com es tanca, un matí qualsevol, tota una nació per suspensió de pagaments? A Grècia sembla que no li queda res per fer i que el que ha fet, no ha servit per a molt. Van voler posar un impost per a tots els que tinguessin una piscina a la seva casa i expliquen que, oficialment, van reconèixer que tenien piscina sis ciutadans, sis en tota Grècia. El cas és que han reconegut que els queden diners fins a octubre i que, a partir d’aquest mes, ni pensions, ni salaris ni res més que el record en forma de columnes del que un dia van ser i ja no són. El bressol de la democràcia va cap al tancament i, si els bàrbars del nord no corren al seu rescat, hauran de sortir de l’euro, sortir d’Europa… ¿I quedar-se on? Perquè aquesta és la pregunta per a la qual no tinc resposta. Argentina va estar a punt, quan el corralito i els corbs volaven sobre la vaques i els gauchos recitaven de memòria a Martín Fierro mentre els capitosts del peronisme –aquesta cosa anacrònica que viu enquistada i paràsita a la bella Argentina-–ballava tangos i posava –en fals–un punt final a la infàmia.
Però Grècia, ¿què fem amb Grècia? ¿On va un país que, de sobte, no forma part de res, un país al que fan fora del club per morós i el deixen desnonat, pobre, sense futur, enmig d’un continent però com surant, sense moneda, sense reserves, tan sols amb les seves ruïnes que són el nostre passat? I si Grècia se’ns escapa de les mans, ¿què serà de tots nosaltres, per on seguirà la inevitable caiguda d’aquest ignominiós dòmino d’interessos creats en el qual hem convertit el somni europeu?
Però el més atroç d’aquesta situació és que no sembla que tingui sortida. Perquè la solució és injectar més milions amb urgència, ¿per a què exactament? ¿Per posposar d’octubre a desembre la insolvència? ¿I al desembre què fem? Caldria aprofitar la crisi per replantejar-se Europa perquè així no anem enlloc i, en el pitjor dels casos, si seguim apedaçant aquest globus que cada vegada es fa més gran i més tòxic, acabarà explotant i llavors se salvaran molt pocs i l’estat del benestar serà com el Partenó, una ruïna de l’esplendor al que un dia vam arribar i no vam saber gestionar. Salveu Grècia ara, pels déus de l’Olimp, per Homer i Plató i Aristòtil.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
