El 10 d’octubre se celebra el dia mundial de la Salut Mental. Aquesta jornada, com tots els dies dedicats a una causa, són necessaris per tal de visualitzar una problemàtica concreta, conscienciar a la població i fer-la empatitzar amb una situació sovint desconeguda.
Les malalties mentals són un d’aquells grans desconeguts quotidians, el seu grau d’incidència en la població és molt més elevat del què segurament imaginem. Segons estudis especialitzats, una de cada quatre persones del nostre entorn pateix o patirà una malaltia mental en el transcurs de la seva vida. Segurament aquestes xifres us estranyaran, però és així. Depressions, esquizofrènia, trastorns alimentaris, consum de tòxics, ansietat i per descomptat, malalties més associades a la infància, però no exclusives, com la hiperactivitat o l’autisme, formen part del nostre dia a dia molt més del que creiem.
Durant gairebé un parell d’anys vaig tenir la sort de treballar amb persones adultes amb trastorn mental sever. Va ser el meu primer contacte professional amb aquest col·lectiu, i he de dir que és un món que em va fascinar, vaig aprendre moltíssim d’aquell temps i, sobretot, vaig saber trencar amb estereotips i prejudicis que ni tan sols era conscient que tenia.
Sovint, la població en general caiem en el greu error d’aplicar judicis de valor a situacions que desconeixem i n’ignorem el greuge i la gravetat dels fets que estem provocant. Un dels principals sol ser vincular trastorn mental amb agressivitat. No, no hi ha cap correspondència directa, tenir un caràcter agressiu no està vinculat a patir un trastorn mental, és un tret propi del caràcter de la persona, de l’educació rebuda i de molts altres factors.
Les persones amb un trastorn mental poden ser capaces de tenir una vida autònoma i responsable, amb un adequat control de la malaltia, un entorn sòcio-familiar favorable i les mesures de rehabilitació que corresponguin, poden superar les limitacions que comporta la malaltia i tenir un funcionament diari totalment normalitzat, tal i com podria fer-ho qualsevol altra persona afectada per un altra malaltia.
Vull des d’aquí, recordar-nos a tots plegats que cal que trenquem amb molts estigmes socials que apliquem sense adonar-nos-en i que, qui sap si mai ens hi podrem trobar relacionats. Trencant amb prejudicis i estereotips, segur que serem una mica més feliços!
Per a més informació consulti l’edició en paper.
