PERIODISTA
Ja estaven trigant molt a posar-hi mà a RTVE. El reglament pel qual encara es regeix, establert per Zapatero per assegurar una certa independència i neutralitat de continguts, no podia sinó contrariar als qui suposen que una majoria absoluta al Parlament equival a la possessió, control i domini d’absolutament tot. Si l’actual Govern s’ha entestat a disposar al seu antull de quant pertany a la comunitat, amenaçant i hipotecant en molts casos el seu futur, es comprèn que no anava a deixar al seu aire, com una illa multicolor enmig del mar aclaparadorament blau, la pluralitat de l’ens públic, particularment la dels seus informatius. I perquè es comprèn resulta, com no, inacceptable.
Tots els governs anteriors, tant del PSOE com del PP, van utilitzar la ràdio i la televisió estatals com a eina d’adoctrinament i de propaganda sectària, gràcies, en bona mesura, al fet que Espanya manca d’Estat pròpiament dit, independent del partit governant i garant dels drets dels ciutadans enfront dels seus abusos. Zapatero, fascinat al principi pel disseny social i la política de gran estil, va encoratjar, abans de trencar-se les dents contra la crisi econòmica que no va voler veure, un sistema de govern per a RTVE que, si més no, la salvaguardava de la seva patrimonialització partidària, renunciant amb això a l’ús en el seu benefici i del seu partit d’aquesta potent màquina de comunicació. No feia falta ser molt llest per preveure que amb la seva marxa s’empantanaria aquesta fórmula d’exòtica i democràtica civilitat.
Al govern del PP li deu semblar que RTVE és un niu de rojos que es complauen a informar del repudi de la gent cap a les seves polítiques de desmantellament de l’estat social. Quan hi havia aquell inefable locutor per al qual una vaga general es reduïa a una irrellevant rebequeria de CCOO, no passaven aquestes coses, i doncs la memòria d’aquells temps d’aznaritat li és tan cara, s’apresta de nou a l’assalt d’aquest ens, RTVE, que si no és gran cosa, almenys no és una cosa completament seva. Ja estaven trigant molt.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
