Hi ha uns paràmetres que defineixen i limiten el model econòmic i el social d’un país. Entre ells ens centrarem en cinc que, actualment, són essencials:
. Acords aranzelaris
. Acords sobre mesures no-aranzelàries/requisits tecnològics
. Homologació d’IVA
. IRPF
. Impost de societats
Certament, la capacitat d’executar polítiques socials, d’ensenyament, de sanitat, mediambientals, culturals i el llarg etcètera que configuren el model social depenen de la riquesa generada i repartida per la correcta formulació dels cinc paràmetres anunciats.
Comencem per tres paràmetres que limiten la circulació de béns a les Duanes
1- Acords aranzelaris. El nivell d’aranzels condiciona molt el trànsit de mercaderies, les importacions i exportacions entre nacions. Un tema de molta actualitat. L’anomenat Acord Duaner actual entre Andorra i la UE és bàsicament un acord aranzelari, segons el qual Andorra i la UE no s’apliquen aranzels en les operacions d’importació i exportació mútues de productes no agrícoles. Segons aquest vell acord, Andorra queda subjecte als mateixos aranzels que la UE pugui tenir amb països tercers.
Però un acord duaner és molt més. A més dels aranzels, a les duanes es liquida l’IVA quan no es té un IVA homologat -com és el cas d’Andorra-, i s’apliquen les mesures no aranzelàries -com el control del compliment dels requisits tècnics dels productes-.
L’Acord d’associació (AA) no aportaria cap novetat en matèria aranzelària per als productes industrials a exportar/importar entre la UE i Andorra, però sí que l’AA tindria un important efecte sobre els aranzels dels productes agrícoles. Per aquest motiu, l’AA comportaria una progressiva davallada d’ingressos de la Duana andorrana.
2- Acords no-aranzelaris. Els països tenen sobirania per exigir que els productes comercialitzats dins del seu territori compleixin unes determinades normes de seguretat, de composicions, de processos de producció, d’origen dels components, etc. Verificació que es fa a les duanes. Per exemple, la UE exigeix que els productes importats a la UE passin els mecanismes de control per aconseguir el certificat i marcatge “CE”. L’Acord d’associació no és un acord relatiu al marcatge de productes andorrans amb el segell CE. L’AA implica l’obligació per al Principat d’introduir en la nostra legislació el gruix de les Directives i Reglaments de la UE sobre producció de béns.
3-Homologació d’IVA. Tenir un IVA homologat amb la UE implica tenir un marc legal homologat sobre IVA que, entre molts requisits, implica tenir un tipus general d’IVA igual o superior al 15%. Mentre Andorra no endreci els tres paràmetres: acords aranzelaris, acords sobre mesures no aranzelàries i IVA homologat, les mercaderies s’hauran d’aturar a la Duana, fer papers i pagar el que correspongui. Un veritable acord duaner, un veritable Acord d’associació per a la lliure circulació de mercaderies requereix acords per a les tres qüestions: IVA, aranzels i mesures no aranzelàries. Per tant, l’AA es queda curt atès que no inclou un IVA homologat. Recordem aquelles hipòtesis que deien que el nostre IGI del 4,5% seria homologable com IVA. A l’hora de la veritat, ha quedat clar que el nostre IGI no es defineix com a IVA homologat i, encara que es ratifiqués l’AA, els camions s’hauran d’aturar a la Duana a liquidar IVA i els nostres visitants hauran de planificar les seves compres tenint en compte que si es passen de la franquícia, hauran de pagar IVA en entrar a França o a Espanya. Per tant, l’AA no inclou el reconeixement del nostre IGI com a IVA homologat. L’AA tampoc inclou un mecanisme d’homologació de l’IVA.
També cal tenir en compte que sense un IVA homologat, les nostres empreses no podem gaudir d’un número identificatiu del Registre d’Operadors Intracomunitaris (ROI). Sense aquest ROI, les nostres empreses no poden facturar serveis des d’Andorra a empreses ni persones de la UE. Per aquest motiu, l’AA -en realitat- no obriria la porta a l’exportació de serveis des d’Andorra vers al mercat únic europeu.
La realitat de l’AA en relació amb els tres primers paràmetres tenen un gran impacte en com l’AA limitaria el model econòmic i social d’Andorra que, amb l’actual redactat de l’AA tindria efectes molt negatius. Efectivament, sense un IVA homologat, el model econòmic passa a tenir les limitacions següents:
- No es pot crear un model econòmic basat en exportació de serveis des d’Andorra vers la UE.
- No es pot crear un model econòmic basat en exportacions de mercaderies eficient, atès que continuaran condicionades a aturar-se a la Duana a fer liquidació d’IVA, amb l’enrenou que comporta per al comprador europeu.
- No es pot crear un model econòmic basat en turisme de luxe que inclogui les compres de productes cars a Andorra, atès que es queden fora dels límits de les franquícies i el visitant s’haurà d’aturar a la Duana a fer la corresponen liquidació d’IVA, amb tot el que comporta.
Però, per altre costat, un IVA homologat amb la UE implica un IVA general mínim del 15%, fet que encariria la cistella de la compra de tots els qui vivim a Andorra, reduiria els marges dels comerços, en definitiva tindria un impacte en les butxaques de tots.
I aquí és on entren en joc els altres dos paràmetres: l’IRPF i l’impost de societats.
Si es vol obrir el model econòmic de l’exportació de serveis, de l’exportació de mercaderies eficient o del turisme de qualitat que inclogui compres de luxe, aleshores implica la necessitat de tenir un IVA general mínim del 15%. Aquest IVA del 15% implicaria uns forts ingressos per a Govern i es dispararia la pressió fiscal a Andorra per sobre del 35%.
I això ens porta a veure les interrelacions que hi ha amb els altres dos paràmetres.
Si Andorra ja cobrés un IVA del 15% -que, de fet, puja la pressió fiscal directa sobre la massa salarial- quin sentit tindria cobrar IRPF? Per exemple, Mònaco té el mateix IVA que França -fet que li permet exportar lliurement béns i serveis a França i de retruc a la UE- i com que té aquests importants ingressos, va tenir la llibertat de decidir no aplicar IRPF. Decisió que li ha permès obrir un sector econòmic basat a atreure els ultrarics que gasten molt i paguen molt IVA. Evidentment, per protegir als monegascs de la pujada de preu dels habitatges, Mònaco va fer els deures i disposa d’un gran parc d’habitatges controlats per l’Estat de forma que tot ciutadà monegasc té dret a un habitatge dins de Mònaco.
Tanmateix, Andorra es pot replantejar l’actual impost de societats. Veiem com l’actual model de societats amb impostos al 10% ha servit, sobretot, per fer empreses pantalla que refacturen o per atreure activitats que simulen fer-se des d’Andorra, però que no creen llocs de treball qualificats. Activitats que ocupen immobles, però no paguen sous elevats, combinació que posa una gran pressió sobre el preu dels habitatges, sense fer cap creació de riquesa interior. Un efecte pervers ben conegut i, per aquest motiu, altres països, tenen un impost de societats similar als europeus per a les activitats que impliquen refacturació i sols tenen uns tipus baixos per les activitats realment fetes dins del país. Disseny de política fiscal que defineix un model econòmic amb importants efectes socials.
Però resulta que l’Acord d’associació limitaria les decisions que Andorra podria prendre en relació amb l’IRPF i a l’Impost de societats. Els dirigents europeus han confirmat que un dels continguts fonamentals de l’AA -i que el fa mixt- és l’article 63 del text que estableix clarament que Andorra s’obligaria a implementar els principis de bona governança en matèria d’impostos. Un àmbit de les obligacions fiscals que és competència exclusiva dels estats membres (per això l’acord és mixt), de forma que amb l’AA Andorra s’obligaria directament a la fiscalitat que consensuïn els estats membres. Un compromís que inclou l’obligació de tenir els nivells mínims d’impostos que consideren els estats membres de la UE. L’article 63 de l’AA no pot ser més clar ni més ampli: estableix uns mínims de fiscalitat directa. I és tan important per als Estats que formen el Consell de la UE que, avui, no hi ha cap dubte que les obligacions fiscals directes del AA són un dels dos punts que fan innegociable el caràcter mixt de l’AA.
Per tot el que s’ha exposat, queda clar que segons com es formuli cadascun dels cinc paràmetres mencionats, es dibuixarà un model econòmic i social d’un tipus o d’un altre. Com hem insistit reiterades vegades, Andorra necessita un projecte de país en tots els àmbits el qual ha de generar prou riquesa per mantenir el benestar dels andorrans i preservar l’entorn. L’actual model econòmic i fiscal només ens porta a un retrocés i si tardem massa a fer el canvi, serà un camí de no-retorn. Com hem analitzat en detall, l’AA no obriria un model econòmic ni un model social viables. En canvi, el correcte disseny dels cinc paràmetres analitzats sí que permetrien un futur sostenible i de qualitat per al poble andorrà. A nosaltres ens sembla que primer s’ha de definir el model econòmic i social i, després, realitzar els acords (sigui un AA o altres) amb la UE i amb altres països. Però sempre que encaixin amb les característiques dels cinc paràmetres mencionats i pensant en allò que Andorra necessita per assolir un nivell econòmic i social de qualitat per a tots.
Deixem aquesta reflexió sobre la taula i li donarem voltes per reconsiderar-ho passades aquestes festes de Nadal, tot desitjant molta salut i felicitat a tothom. .
