L’equip negociador andorrà va acceptar que Andorra anés a remolc de les decisions de San Marino pel que fa a l’aplicació provisional de l’Acord d’associació. Ho diu clarament l’article 112.2 del text negociat. Ens trobem en l’escenari que la decisió de San Marino de ratificar abans de final d’any —i així activar l’aplicació provisional tant per a San Marino com per Andorra en virtut de l’article 112.2— provocarà que, de fet, qualsevol camí acceptable pel poble andorrà passa per un punt comú: la convocatòria abans de final d’any del referèndum vinculant sobre l’Acord d’associació amb la UE.
Per què diem abans de final d’any?
Per dos motius:
1- Perquè les notícies que arriben de Brussel·les indiquen que entre juny i juliol s’hauria de finalitzar la traducció oficial del text a les llengües oficials, s’hauria de finalitzar la concordança entre els textos oficials, s’hauria de finalitzar la revisió jurídica del text, s’hauria d’acordar —per unanimitat— si l’Acord és mixt o no és mixt i, seguidament, es signaria el text final i quedaria a punt per ser aprovat o rebutjat pels parlaments. Però la revisió jurídica ha topat amb el problema de la supervisió bancària i pot ser que s’allargui fins a finals de la tardor.
2- Perquè el nostre Consell General necessita uns mesos per reformar la llei qualificada electoral i del referèndum que avui no contempla la celebració d’un referèndum electoral vinculant amb garanties democràtiques. Seria molt poc seriós convocar una consulta sense marc legal que atorgui les garanties democràtiques que exigeixen la nostra Constitució i el Consell d’Europa que va ser el gran garant de la Carta Magna del 93. Andorra no pot fer una consulta de fireta com la de l’opa del BBVA-Sabadell que vol fer Sánchez.
Per què tots els camins passen per la celebració del referèndum vinculant abans de finals d’any?
Un cop finalitzada la traducció del text a les llengües oficials, la concordança de versions, la revisió jurídica i el veredicte de si l’Acord és mixt o no, la UE, San Marino i Andorra signaran el text final de l’Acord d’associació i l’enviaran als seus respectius parlaments per a la seva signatura.
El factor determinants és que San Marino ha anunciat que tant si es dictamina que l’Acord és mixt com si es considera que no és mixt, tan bon punt es signi el text, el parlament de San Marino el ratificarà i activarà —abans del final del 2025— l’aplicació provisional de l’Acord per a San Marino, per a la UE i per a Andorra d’acord amb l’article 112.2.
Per tant, el Principat es trobarà, per força, anant de remolc de San Marino. Andorra no pot ratificar sense abans obtenir una majoria del SÍ a un referèndum vinculant democràtic. Andorra no pot convocar referèndum sense, abans, disposar del text final signat desprès de la revisió lingüística i jurídica. Peró San Marino ja ha dit que tan bon punt es disposi del text signat, ratificarà i aplicarà el 112.2. De manera que Andorra no tindrà temps de fer un referèndum abans que ratifiqui San Marino i activi l’aplicació provisional. En el moment que el territori sanmarinès ratifiqui, Andorra haurà de demanar a la UE que no s’activi l’aplicació provisional i, políticament, és evident que Andorra sols pot fer aquesta petició si Andorra pot demostrar que està en el procés de fer un referèndum vinculant amb totes les garanties democràtiques.
De forma que el full de ruta real que Andorra podria seguir seria el següent:
1- Cap a la tardor, finalització de la revisió lingüística i jurídica del text determinació de si l’Acord és mixt, o no, i signatura del text.
2- Abans de final d’any, San Marino ratificarà i activarà l’aplicació provisional per a San Marino, la UE i Andorra.
3- Abans de final d’any, reforma de la llei electoral i de referèndum andorrana per establir —per llei— els referèndums vinculants, amb les garanties democràtiques que marca la Comissió de Venècia.
4- Abans de final d’any, i un cop signat el text, el cap de Govern, amb l’acord de la majoria del Consell General demanarà als Coprínceps la convocatòria del referèndum vinculant, seguint l’article 76 de la Constitució.
5- Quan San Marino ratifiqui i activi l’aplicació provisional segons l’article 112.2 (cap a finals del 2025), Andorra ha d’enviar una comunicació a la UE rebutjant l’aplicació provisional fins disposar del resultat del referèndum.
6- A finals del 2025, realitzarà del referèndum vinculant, amb la participació d’una plataforma del SÍ i d’una plataforma del NO, que faran campanya electoral en igualtat de condicions, de mitjans i de recursos com indica la Comissió de Venècia.
7- Si sortís una majoria del NO, Govern haurà de notificar a la UE el resultat, aturar el procés i no tornar a plantejar un Acord d’associació durant el període de temps que marqui la nova llei de referèndums vinculants.
8- Si sortís una majoria del SÍ, aleshores el text referendat passaria a tràmit parlamentari per a la seva ratificació formal. Si l’Acord es considera mixt, caldrà fer una modificació de la llei qualificada de tractats per permetre una aplicació provisional.
Per tant, davant la posició de San Marino de ratificar i activar l’aplicació provisional tant si l’Acord és mixt com si no, seria cert que la qüestió de si l’Acord és mixt o no ho és esdevindria un debat més teòric que pràctic.
Políticament parlant, Andorra sols es pot oposar a l’aplicació provisional indirecta activada per San Marino si està en el procés de convocatòria d’un referèndum. En conseqüència, tant si l’Acord és mixt, com si no ho és, Andorra ha de fer el referèndum immediatament desprès de signar el text revisat.
L’escenari és clar: referèndum vinculant a finals 2025, màxim principis 2026. Tots ens hem de preparar per aportar la màxima qualitat democràtica a aquesta decisió del poble sobirà. Si el resultat majoritari fos SÍ, el Govern actual podria acabar la legislatura fins al 2027 i aplicar el seu programa electoral. Si el resultat majoritari fos NO, el cap de Govern no estaria legitimat per seguir. Hauria de dissoldre i convocar eleccions anticipades durant la primavera del 2026.
