Ara que arriba el Nadal i que, anys enrere, tindria lloc la representació del Pessebre vivent, m’agradaria tornar a fer esment a la figura de l’Esteve Albert i als seus muntatges escènics sobre Andorra.
Tothom recorda l’Esteve Albert sobretot pel seu famós i emblemàtic Pessebre vivent, però l’Esteve va fer molts altres muntatges rememorant la història d’aquest petit país. Alguns d’ells van ser representats, d’altres van ser publicats i alguns romanen inèdits.
Entre els representats, encara que inèdit, cal destacar Les goges del Canigó basat en el poema de Mossèn Cinto Verdaguer on el poeta va reflectir la seva estada a les Valls d’Andorra.
No cal parlar de l’Arnaldeta de Caboet, pubilla de les valls d’Andorra en temps del catarisme ja que aquesta obra va ser representada durant molts anys a Cabó i està publicada al seu llibre Muntatges escènics. Es tracta d’una escenificació històrica dels moments més transcendentals de les primeries del segle XII, centrats en la figura d’Arnaldeta de Caboet, mare d’Ermessenda de Castellbò, i senyora de les Valls d’Andorra en temps del catarisme.
A La llegenda de Carlemany, representada l’any 1963, l’Esteve ens explica la coneguda llegenda segons la qual l’emperador Carlemany va fundar Andorra l’any 805 en reconeixement a l’ajuda prestada pels seus habitants contra els sarraïns.
Per acabar amb aquest petit repàs, m’agradaria parlar de Targa (L’Andorra novella). Es tracta d’una peça que roman inèdita i que se situa a l’Andorra dels anys cinquanta. En aquest període la vida tradicional a Andorra comença a canviar i l’obra reflecteix la lluita entre tradició i modernitat. El protagonista, Targa, era un passador que, a Andorra, havia passat gent durant les dues guerres i s’havia enriquit. L’home va decidir acabar la seva vida en aquest país i, per aquest motiu s’adreça a un conseller per demanar-li la nacionalitat andorrana. Però en aquella data era molt difícil aconseguir-la. El conseller li aconsella casar-se amb una pubilla andorrana, però l’home refusa aquesta proposta i li ofereix els diners que calguin per aconseguir la nacionalitat. El conseller tracta d’aquest assumpte amb la resta dels consellers i aquests refusen la seva petició. La tragèdia es desencadena amb el suïcidi del passador. N’hi ha moltes més obres de les que caldria parlar perquè aquesta rememoració fos completa, però això resta pendent per a una altra ocasió.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
