- Aquest grup de tres lletres R+D+I, que està tant de moda, té validesa per a tot tipus d’activitat
ANTONIO POL I SOLÉ
En el món d’avui, més globalitzat i competitiu que mai, el fer allò que els altres ja fan no té futur o té els dies comptats. Encara que es faci bé. Són els danys col·laterals de la lliure competència, del lliure mercat en el qual teòricament es sustenta l’economia mundial. I no es tracta només de tenir la millor qualitat i el millor preu i que sigui conegut, sinó, sobretot, que el nostre producte sigui atractiu bé per ser interessant o bé per ser singular i exclusiu.
La singularitat i l’exclusivitat són gairebé impossibles de crear, es tenen o no es tenen. L’interès per quelcom es pot generar. La recerca primer, el desenvolupament d’aquesta després i finalment la innovació o concreció de la primera són els camins que avui es coneixen per fer-ho possible. De la teoria a la pràctica. Satisfer una necessitat existent o satisfer noves necessitats, millorar utilitats existents o generar-ne de noves, oferir excel·lència i eficàcia en els serveis o oferir-ne de nous avançant-se en el seguiment dels hàbits que la societat desenvolupa són les estratègies que cal considerar.
Aquest grup sumatori de tres lletres R+D+I, que està tant de moda, té però validesa per a tot tipus d’activitat. Si bé és cert, que les noves tecnologies s’han convertit en l’estri més aparentment visible i paradigmàtic de la recerca, no es pot oblidar que davant seu hi ha un estri tant o més important, el pensament.Qualsevol línia de recerca ha d’estar guiada per unes hipòtesis i aquestes s’inicien a partir de la reflexió o la capacitat de pensar que té l’ésser humà.
Per tant, tots els dominis del coneixement estan convidats a fer recerca, desenvolupament i innovació. I no només, en terminologia antiga, les ciències sinó també les lletres, que semblen trobar-se en hores baixes i conseqüentment, la societat va a la deriva, en la seva excessiva i exclusiva preocupació material.
Andorra ha de saber aprofitar la seva excel·lent posició i proximitat entre els dos centres localitzats al voltant de Barcelona i Tolosa per crear unes estructures pròpies de recerca ajustades, equilibrades i eficients. Tradicionalment només quatre organismes o entitats,amb voluntat específica i dedicació principal, en l’àmbit públic han promogut o generat i promouen o generen recerca a Andorra. El Cercle de les Arts i de les Lletres, l’Institut d’Estudis Andorrans, la Societat Andorrana de Ciències i la Universitat d’Andorra (per ordre alfabètic i d’aparició).
El desenvolupament i la innovació es troben a les beceroles i només l’IEA i la UA es troben en condicions de generar-ne. Uns objectius de futur en els propers anys, per a tota classe política, haurien de ser: Fomentar la recerca (amb el seu desenvolupament i conseqüent innovació). Fomentar-la de manera equilibrada i que es produeixi tant en els àmbits científics com humanístics.
Prioritzar la recerca en àmbits concrets adaptats a les conveniències d’Andorra. Estructurar la recerca per a fer-la més eficient establint els mitjans necessaris. Concertar la recerca pública amb la privada. Assegurar que la recerca faci tot el seu cicle natural, des de l’abstracció fins a l’aplicació, dotant-la dels corrreponents recursos econòmics en cadascuna de les fases. Dirigir i incentivar la incorporació d’un esperit de recerca en tota la població andorrana en les seves activitats.
Els cinquens debats de Recerca que organitzen la Societat Andorrana de Ciències i la secretaria d’Estat d’Ensenyament Superior i Recerca del Govern d’Andorra, amb el títol genèric de la Recerca en el sector privat i la transferència tecnològica, que es debatran els dies 18 i 19 d’octubre a la sala d’actes de BIBM, ens conviden a conèixer i desenvolupar cadascú, en la mesura de les nostres possibilitats, aquest portal cap al futur que es fa dir R+D+ I.
Arquitecte
redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
