L’apagada elèctrica general que ha afectat Catalunya i diversos països del sud d’Europa ha interromput serveis essencials com el transport públic, les telecomunicacions i els sistemes de pagament electrònic, amb el comerç local com un dels sectors més afectats. Una apagada elèctrica general sense precedents que va afectar moltes llars, equipaments electrònics i aparells, els quals van deixar de funcionar d’un moment a altre.
Un dels electrodomèstics més importants de la casa és la nevera, la qual pot arribar a conservar els aliments durant hores sense que hi hagi subministrament elèctric. Però quan se’n va la llum, també ens quedem sense plaques de cuina d’inducció, ni vitroceràmiques, ni fregidora d’aire, ni microones, ni forn! Els supermercats no donen servei perquè els datàfons estan fora de servei i els clients neguitosos no poden pagar perquè tampoc porten efectiu… tot plegat un caos, una mena de déjà vu que recorda la Covid i la nostra vulnerabilitat en enfront de la dependència de les comoditats diàries!
Sense obrir la porta, els aliments poden arribar a mantenir la seva temperatura fins a quatre hores, segons l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. En el cas d’un congelador, pot mantenir la temperatura durant, aproximadament, 48 hores si està ple. En el cas que estigui mig buit, la durada es redueix a la meitat, fins a les 24 hores.
Aquí es on tiraríem del rebost, un espai molt sovint ja desaparegut en aquests temps on vivim massa al dia a dia i on els espais reduïts tampoc permeten massa emmagatzemar producte. Aquella cambra on els avis i els pares conservaven els menjars, sobretot l’embotit, la fruita i la verdura. Les conserves, les patates o les carabasses collides a l’hort, els rebosts eren corrents a les cases abans de l’ús generalitzat del frigorífic des de mitjans del segle XX. Els rebosts més antics i especialment els de les cases més grans tenien ganxos al sostre per penjar peces de carn o de caça. Altres tenien envasos aïllants per al gel, anticipant el desenvolupament futur dels refrigeradors. Un rebost podia contenir una llosa o prestatge de pedra usat per mantenir l’aliment fresc en els temps anteriors a la refrigeració. En una casa moderadament gran del segle XIX, totes aquestes cambres es posaven tan a baix a l’edifici com fos possible, per utilitzar la massa de la terra per conservar-los a baixa temperatura durant l’estiu.
Encara que la població s’ha vist sorpresa, la Unió Europea ja havia alertat fa setmanes sobre la necessitat de preparar un kit de supervivència. Segons aquesta recomanació, cada llar hauria de tenir aigua potable (dos litres per persona i dia), medicaments essencials, llanternes i espelmes, diners en efectiu, còpies de documents importants, carregadors de bateria portàtils, una ràdio que funcioni sense electricitat, jocs o entreteniment per a llargues esperes i aliments que no requereixin cocció. Quins serien aquests? Tenim pensat un kit alimentari de supervivència? Aquest hauria de constar de conserves de fruita, conserves de llegums cuites, conserves de peix, conserves de paté, embotits envasats al buit, fruits secs, llet en pols, torradetes, xocolata negra. Quants de nosaltres tenim de tot això actualment a casa?
Segons els experts, aquest kit permetria aguantar almenys 72 hores fins que es reactivessin les infraestructures bàsiques. Ja n’hi ha que parlen que la millor cosa que podem fer és instal·lar-nos plaques solars, un sistema offgrid, una bateria estacionària i adquirir un vehicle elèctric amb el protocol V2L o, millor encara, V2H. Amb tot això, podríem passar dies, fins i tot setmanes i mesos, prescindint completament de la xarxa elèctrica general. Podria ser útil connectar la nevera al cotxe i conservar-ne els aliments, de fet moltes carnisseries o peixateries es el que van fer, tornar a carregar el genero als vehicles refrigerats. Però realment a mi el que m’intriga es saber si podríem tornar a trobar aquell instint animal de supervivència? Aprofitem aquesta ocasió per fer una reflexió de com la nostra alimentació també depèn totalment d’un fil -elèctric- i potser recordem o demanem als nostres avis com ho feien abans, ben segur aprendrem molt i mirant el passat estarem millor preparats per a un futur no tant segur!
