L’excés de control del que decidim menjar o no menjar pot tenir efectes perjudicials per la nostra salut física i mental.
Menjar sa és essencial per mantenir una bona salut física i emocional. Una alimentació variada i equilibrada pot prevenir malalties, millorar l’energia i afavorir el benestar general. A més, hi ha situacions mèdiques en què cal eliminar determinats aliments: en casos d’al·lèrgies, intoleràncies, celiaquia o diabetis, la dieta s’ha de controlar per garantir la salut.
Vivim en una època en què el menjar ha deixat de ser només aliment i plaer, per convertir-se, en molts casos, en una preocupació constant. L’interès creixent per portar una vida saludable ha fet que cada vegada més persones s’interessin per l’origen dels aliments, els seus nutrients, els additius, etc.
Menjar sa és, sens dubte, important. Però… què passa quan aquest interès es transforma en una obsessió?
Quan la preocupació pel menjar sa es torna extrema i obsessiva, pot aparèixer un trastorn anomenat ortorèxia. Tot i que encara no està oficialment reconeguda als manuals diagnòstics internacionals, molts professionals de la salut la consideren un trastorn del comportament alimentari emergent.
Què és l’ortorèxia?
El terme ortorèxia fa referència a l’obsessió patològica per tenir una alimentació “neta, pura i saludable”, evitant aliments que es perceben com a tòxics o perjudicials. Això pot incloure aliments amb sucre, greixos, gluten, lactis, additius o qualsevol producte considerat processat.
A diferència d’altres trastorns com l’anorèxia, en què la principal preocupació és la pèrdua de pes, l’objectiu de l’ortorèxia és mantenir una dieta considerada perfectament saludable. No obstant això, aquesta obsessió pot comportar conseqüències greus: deficiències nutricionals, ansietat, sentiment de culpa si es “trenca” la dieta i dificultats socials per evitar menjar fora de casa o compartir àpats amb altres persones.
Quines en són les causes?
Darrere de l’ortorèxia s’amaguen sovint causes emocionals: una necessitat de control, por a emmalaltir, perfeccionisme o inseguretat personal. També poden influir-hi les xarxes socials, que sovint promouen estils de vida extremadament “sans” o dietes detox com a sinònim d’èxit o felicitat. Aquest entorn pot fer que persones vulnerables adoptin hàbits alimentaris cada vegada més restrictius, convençudes que estan fent el que és correcte.
Com trobar l’equilibri?
L’objectiu no ha de ser menjar de forma perfecta, sinó aprendre a alimentar-nos amb criteri i flexibilitat. Alguns consells per evitar caure en conductes obsessives són:
• Informar-nos amb fonts fiables i professionals qualificats.
• Evitar etiquetar els aliments com a “bons” o “dolents”.
• Menjar escoltant el nostre cos i les seves necessitats.
• Mantenir una relació positiva amb el menjar, sense culpa ni por.
• Cercar ajuda psicològica si el menjar genera ansietat o interfereix en la vida social.
Menjar sa és necessari, però quan la cerca de la puresa alimentària domina la vida quotidiana, pot esdevenir un problema greu. L’ortorèxia ens mostra com una idea aparentment positiva pot portar a conductes perjudicials si no es gestiona amb equilibri.
Una alimentació saludable hauria de ser nutritiva, variada, equilibrada, agradable i compatible amb la vida social. A més de cuidar el cos, cal tenir cura de la salut emocional, perquè alimentar-se bé no és només una qüestió de nutrients, sinó també de benestar i llibertat.
