Protegim Andorra d’un ultimàtum de Macron

Després d’unes setmanes de govern de Trump, estem davant d’una nova Unió Europea. Una UE que ha passat de la proposta de Draghi d’invertir 800.000 milions d’euros en innovació i modernització d’Europa al pensament unànime dels caps de Govern dels 27 membres d’invertir els dits 800.000 milions d’euros en armament. Una UE que posa l’armament -o digui-li defensa- dalt de tot de les seves prioritats. Una UE que acaba d’aprovar per unanimitat cinc mesures que canvien completament l’agenda europea:

1- Eliminar els límits en l’ús de fons públics dels Estats membres per al cas de despesa militar, amb l’objectiu d’alliberar uns 650.000 milions EUR de despesa militar al llarg de quatre anys

2- Préstecs als Estats membres d’uns 150.000 milions EUR per finançar despesa militar pan-Europea

3- Dedicar fons del pressupost de la UE a despesa militar

4- Mobilitzar instruments d’inversió privada per finançar despesa militar

5- Mobilitzar fons del Banc Europeu d’Inversions per finançar despesa militar

En resum, durant els pròxims quatre anys, totes les fonts de finançament de la UE i dels seus Estats membres estaran condicionades per la prioritat en despeses militars o de defensa.

Els més de 800.000 milions d’euros a dedicar per la UE a defensa/militar representen uns 1.800 EUR per persona de la UE. Per posar-ho en proporció, aquest import implicaria més de 150 milions d’euros en el cas d’Andorra. Estem parlant de molts diners a dedicar a despesa militar.

Davant d’aquesta escalada militar de la UE, observem com a Andorra s’incrementa la majoria a favor d’un NO a l’Acord d’associació. És evident que les necessitats d’Andorra passaran a estar al final de la llista de les prioritats d’una UE dominada per una escalada armamentista i que Andorra sols anirà a deixar plomes amb aquest acord.

Però fixis que davant d’aquest escenari tots veiem com el nostre Govern va arrossegant als peus en el procés de ratificació de l’acord d’associació entre Andorra i la UE. Sembla com si Govern estigués esperant que passés alguna cosa que doni la volta al NO que domina en aquests moments. De fet, l’única cosa que Govern pot esperar per donar la volta al NO seria un ultimàtum del Copríncep Macron.

El raonament que estaria fent el Govern es basaria en la constatació que el nostre Copríncep Macron és qui lidera l’escalada armamentista i que està fent discursos en els quals la prioritat nacional és el rearmament, la potenciació de l’escut nuclear i el desplegament de forces en el front de guerra amb Rússia. És evident que si el Copríncep Macron visita Andorra -entre octubre i finals d’any- i Govern encara arrossega els peus com avui, Macron sols podrà tenir un missatge: o Andorra s’alinea amb la UE o ell no pot ser cap d’un Estat no-alineat amb la UE. Una alineació que tindria com a primer pas la imposició d’una ratificació immediata per part d’Andorra de l’Acord d’associació. El poble andorrà ja va viure l’ultimàtum del Copríncep Sarkozy: o Andorra signava l’acord monetari o ell dimitia com Copríncep. I així ens va anar, que Andorra encara no s’ha recuperat de la caiguda del PIB d’aquella època.

És evident que el concepte de sobirania del poble andorrà va quedar anul·lat per l’ultimàtum de Sarkozy. És evident que la sobirania d’Andorra pot desaparèixer d’un cop de llapis davant de l’escenari actual i no tenim gaires dubtes que això passarà si el Govern d’Andorra continua arrossegant els peus al mig de les derives dominants a Brussel·les.

Davant d’aquest escenari, entenem que el Govern s’hauria de pronunciar immediatament i, seguint el dictat de l’article 76 de la Constitució, d’acord amb la majoria del Consell General demanar als Coprínceps que convoquin el referèndum vinculant un cop la Comissió Europea i els Estats membres hagin ratificat el text de l’Acord -mixt- d’associació. Atenen aquest pas Constitucional, els Coprínceps han de respectar la Constitució i iniciar el camí que marca la Constitució. Per aquesta via tindríem un possible camí que permetria a Andorra guanyar uns anys de marge en els que s’esvairien les grans incerteses que dominen el panorama internacional i, aleshores, el poble sobirà tindria base per emetre una decisió que hauria de marcar el futur de moltes generacions andorranes.

Esdevé evident que Andorra no pot permetre que el Govern continuï arrossegant els peus fins al mes d’octubre i tenir una visita d’un Copríncep francès en un escenari de deixadesa del nostre Govern que provocaria el cop de puny a la taula, com va fer Sarkozy en el seu dia.

En aquest moment el debat no és tan sols sobre l’Acord d’associació, el debat s’obre al model d’Estat que caldrà dissenyar si aquest octubre el nostre Govern posa al nostre Copríncep Macron en un escenari en el qual es vegi forçat a emetre un ultimàtum.

Recordi que ho ha llegit aquí primer i que és evident que l’estratègia del Govern d’arrossegar els peus tindria per objectiu provocar un ultimàtum de Macron aquest octubre com a darrer recurs per forçar l’Acord d’associació al marge de la voluntat popular dominant.

Simplement, ho fem evident, ho diem públicament com el nen que va dir que l’emperador anava nu. Fem una crida a Govern perquè deixi d’arrossegar els preus i actuï segons la Constitució, per protegir Andorra davant dels greus esdeveniments que ens envolten.