Com ja he dit en altres articles, immersos en una societat tecnològica en expansió constant, el bon tractament de les dades constitueix un pressupost bàsic de progrés econòmic i social, però de manera paral·lela, també, una perillosa amenaça a la nostra intimitat personal i llibertat. No resulta senzill facilitar el primer sense posar en perill el segon. És a dir, desar les nostres dades personals sense que entrin a la nostre intimitat o privacitat.
Queda demostrat tant amb la recent aprovació de la Llei qualificada de protecció de dades personals com les constants obligacions derivades de la Covid, el problema ja no és bàsicament el clàssic de delimitació i coordinació amb altres drets fonamentals dignes de protecció, com són les dades de salut; sinó, com especialment poden ser els drets d’informació i llibertat d’expressió o la voluntat de fer o no fer el que la majoria creu millor, ja de per si suficientment problemàtic; el fet és, doncs, encara més complex, derivat d’una societat tecnològica recolzada completament en la informació i les nostres dades com usuaris, afectats, interessats, etc.; de les que som, volent o no, coautors, còmplices i encobridors.
Hem d’entendre i acceptar que avui dia el model de negoci que impera en tota societat és el que ens està posant constantment en perill i al descobert; la cessió de les nostres dades a canvi d’un servei gratuït. En el fons som nosaltres mateixos els que volem menjar-nos el pastís i alhora conservar-lo; i això és simplement impossible
Com diuen alguns crítics molt més savis que nosaltres, vivim la paradoxa d’una societat on les llibertats individuals no paren de créixer a diari i al mateix temps. L’autonomia pròpia de cadascú es veu cada vegada més amenaçada, potser perquè la universitat dels drets humans (desconnectada de les seves corresponents responsabilitats) ve acompanyant la globalització efectiva de sistemes inhumans o almenys algorítmics. Davant de tot això, és imprescindible regular mitjançant una Llei qualificada de Protecció de Dades Personals la transparència en el tractament de les dades i el consentiment informat.
A tot això cal afegir-hi un règim de sancions importants que obligui a adoptar les mesures preventives necessàries i adequar-se a tota una sèrie de mesures tècniques i organitzatives per tal de garantir el bon tractament i ús de les dades les quals fem ús a diari. Sigui en el nostre dia a dia, en el nostre lloc de treball o simplement sobre les dades que, a diari, cedim o donem nostres; aquesta normativa tan sols vol intentar evitar un mal ús, un ús innecessari o una sèrie d’errors sistemàtics que poden comportar elevades responsabilitats als usuaris de les mateixes.
Aquesta normativa, no és més que una garantia davant la uniformitat de tractament de dades de part de tots i saber, en tot moment, quin és l’ús que se’n farà, quina serà la seva traçabilitat, a qui es cediran o fins quan es conservaran. L’única manera de poder lluitar contra les amenaces derivades d’aquesta gran contradicció que és l’expansió dels drets i la dels sistemes és incentivar els mecanismes col·lectius d’exigència de responsabilitats, entre els quals destaca notablement el bon ús de les dades i la seva protecció.
D’aquí la importància d’adequar-se a la normativa en Protecció de Dades; caracteritzada per implantar un nou paradigma basat en l’anàlisi de riscos de les dades tractades i en la responsabilitat activa, tant dels propis responsables com encarregats del tractament; segons l’activitat professional i el tractamemt que aquesta fa de les dades i com poden derivar en els drets i llibertats fonamentals dels afectats/interessats. Així, doncs, és necessari implantar les mesures necessàries per tal de mitigar-los. H
DPO – Consultora Experta en Protecció i Privacitat de Dades, Implantació Normativa
