Quan l’actual corporació comunal d’Andorra la Vella va guanyar les eleccions, ho va fer plena de promeses i d’idees que semblaven voler transformar la parròquia. Es prometia dinamitzar el comerç, recuperar espais públics i donar resposta al drama de l’habitatge. Dos anys després, la sensació majoritària és de desencís.
La ciutadania percep un comú que improvisa, que no escolta i que avança a cop d’anunci.
El tancament parcial de l’avinguda Meritxell els diumenges es va presentar com una mesura per donar vida al centre i afavorir el comerç. Però darrere la bona intenció, hi ha una greu mancança: no s’ha fet cap estudi rigorós sobre l’impacte econòmic i social, ni s’ha buscat un consens real amb comerciants ni veïns. Bones paraules i poca escolta.
Una ciutat no pot ser un laboratori d’improvisacions. Les decisions urbanístiques han de néixer del diàleg i del coneixement, no de proves a cegues.
Posar habitatge buit al mercat de lloguer era una proposta necessària i esperançadora. Una bona idea, però que no arrenca. La realitat és decebedora: el primer any només hi va haver una demanda, i el segon tampoc ha funcionat. Davant el fracàs, el comú ha anunciat un nou servei dins del mateix programa, que no estarà operatiu fins a finals del 2026. Aleshores ja portarem tres anys de mandat!
Des de Progressistes-SDP defensem que tota acció que beneficiï la gent gran, els infants, els joves o les persones amb qualsevol vulnerabilitat és positiva. Però la improvisació constant només genera desconfiança perquè les bones idees no serveixen de res si s’apliquen sense planificació.
La plaça del Poble ha passat del somni verd al gris del ciment. La gran promesa com a espai verd, de convivència i de confort, la nova plaça del Poble, ha acabat convertint-se en un espai dur i poc amable. Excés de ciment, absència d’ombra a l’estiu i un projecte encara inacabat.
Les queixes són constants: filtracions d’aigua no resoltes, horaris de la casa pairal que no satisfan els usuaris i una adaptació podo tàctil mal dissenyada, tant a la plaça com a les voreres properes. I aquest tipus d’errors, que afecten especialment les persones amb discapacitat visual, demostren la manca de sensibilitat de l’ens comunal que hauria de pensar en la ciutadania, no només en la foto final.
L’habitatge és la gran promesa esmicolada. Terra Vella havia de ser el símbol d’una nova política d’habitatge, valenta i compromesa. Avui és un altre projecte fallit.
El més greu, però, és la incoherència política. El cònsol major, quan era conseller a la minoria, criticava que el comú no financés al 100% l’edifici del Cedre. Ara, amb superàvit a les arques comunals, defensa justament el contrari. Quan el discurs canvia segons la cadira, la credibilitat s’esvaeix. I amb ella, la confiança de la ciutadania.
El nou pàrquing de Can Rodes ha estat una bona idea per descongestionar el centre i donar resposta als residents de l’avinguda Santa Coloma. Però els turistes que arriben a visitar-nos no el coneix: no està senyalitzat, no saben per on han d’accedir i només hi ha una sola via per entrar a l’aparcament. Tampoc hi ha pantalles informatives de les places lliures als pàrquings del centre d’Andorra la Vella, i en una setmana d’ocupació massiva pel tancament del pàrquing del Parc Central, podia haver estat una bona opció per evitar el caos circulatori que hem viscut.
La parròquia necessita menys titulars i més resultats, menys improvisació i més rigor, menys discursos i més compromís. Governar és escoltar, planificar i actuar pensant en la gent, no en les càmeres i les rodes de premsa.
Això sí, hem tingut molta sort que enguany no ens ha plogut a la Fira!
