Les males notícies mai vénen soles. Diu el president del Govern espanyol que en 2012 seguirà creixent el nombre d’aturats. Hi ha qui parla ja de sis milions d’aturats a la fi d’any. Si els cinc que tenim ara ja són una tragèdia, la veritat és que s’esgoten els adjectius per qualificar la situació. Els adjectius i, segons sembla, també les idees per fer front al problema. Perquè des del Govern (ministres Guindos, Báñez, etc) no paren de dir que saben el que cal fer, però no passen de les muses al teatre.
De la reforma laboral encara no hi ha res concret més enllà d’algunes filtracions, que si llibertat dels empresaris per despenjar-se dels convenis estatals, que si acomiadament amb 20 dies d’indemnització, que si «mini treballs» de 15 hores a la setmana i 400 euros de salari o retard, voluntari, de l’edat de jubilació –idea, aquesta, exposada per la ministra de Treball. Però tot, ja dic, són, en essència, especulacions. Fins al moment no hi ha res de nou al BOE.
Alguna cosa semblant ocorre amb la tantes vegades anunciada reforma financera. De moment, la cosa s’ha quedat que als executius de les caixes o bancs que reclamen ajudes per tapar els seus pufs, els rebaixaran els seus multimilionaris sous actuals per deixar-los en «només» 600.000 euros anuals.
És obvi que el Govern no ho té fàcil. L’economia està en recessió i per això ni es creen noves empreses ni més llocs de treball; el deute financer ens castiga i les comunitats autònomes estan arruïnades i poc disposades a corregir les seves derives de malbaratament, però, dit això, els qui han arribat al poder prometent programes concrets per redreçar el rumb, haurien de mostrar les seves cartes.
Retardar l’edat de jubilació (encara que sigui amb caràcter voluntari), quan hi ha més d’un milió d’aturats que són joves de menys de trenta anys, no sembla lògic. Sobretot, si pensem que com ha dit el president Rajoy, per desgràcia, aquest any, l’atur seguirà creixent. Així les coses, un no sap a quines atenir-se. Fins i tot està temptat a pensar que quan es parla des de l’oposició les coses es veuen d’una manera molt diferent a quan cal governar. Vaja, que una cosa és predicar i una altra donar blat.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
