HISTORIADORA
T othom s’ha perdut de batalles i no per insistir i dir-se que ho aconseguirem, hi arribem. Des de posicions polítiques ben diverses, coincideixen We can, podem, guanyem, podemos, com a expressions que evoquen voluntats col·lectives i esperançadores. Malgrat el temps verbal, totes es conjuguen en futur i està per veure què vol dir la conjugació de la primera persona en plural, que interpel·la cadascú, quina és la voluntat de retornar el sistema en una eina més afable amb les persones. Només per la perspectiva dels anys farà veure si s’ha aconseguit. Han d’enfrontar els grans reptes d’avui, de deutes, nàufrags, guerres, refugiats, pobresa, abusos i explotació –no per coneguts, solucionats encara. Davant d’aquests genets, la insignificança de batalletes perdudes deixa de tenir sentit. I és així que l’espai de convivència es va fent menys simpàtic. La invasió del soroll al carrer des de comerços, deu portar doblers, però és agradable? Realment prospera el comerç amb aquestes eines d’atracció? Poden resistir els veïns l’estranya cacofonia que es crea? S’aconseguirà fer compres en un ambient de persones i que cada comerç tinguin la seva atmosfera musical al gust? L’olfacte ho té millor. Les olors estan controlades per normes i estris, amb el so, amb el soroll, amb tot allò que ens ocupa l’espai i el cap, es podria fer alguna cosa. Batalla perduda? Batalla guanyada: no fumar en espais tancats. Cal sortir al carrer per fumar, xerrar i passar una estona. Bé, però allà queda la quietud de les nits. Discos, bars, allà on anem per passar-ho bé, tenen aquest problema. Espais per a les persones, com arribar a una convivència entre el negoci de l’entreteniment, el negoci turístic, l’habitatge i el llevar-se d’hora –com va decretar Guardiola, i que hi ha tanta gent que practica sense fer-ne propaganda-, la intimitat, la festa és una batalla perduda. Sempre manarà el negoci. O potser algú té solucions per a les menudeses.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
