La morositat en els impagaments de les operacions comercials ocasiona a les pimes, microempreses i empresaris autònoms que operen en territori de la Unió Europea (UE) greus problemes de tresoreria i inclús pot provocar una insolvència sobrevinguda a molts negocis que estan obligats pel mercat en el qual actuen a concedir crèdit comercial als seus clients. A més, els retards en els pagaments de les factures generen importants pèrdues econòmiques que perjudiquen seriosament la rendibilitat, competitivitat i supervivència de les pimes europees provocant milers de tancaments empresarials i la pèrdua de desenes de milers de llocs de treball. Com a exemple, Informa D&B ha calculat que el cost anual dels retards en els pagaments a Espanya al conjunt de l’economia espanyola és de 1.914 milions d’euros, tal com va publicar en l’estudi de Comportament de pagament de les empreses espanyoles del tercer trimestre de 2021.
En l’any 2021 es van complir 21 anys des que va ser aprovada la Directiva 200/35/CE; a més, s’han celebrat 17 anys des de l’aprovació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre (LLCM); han transcorregut 11 anys des de la promulgació de la Llei 15/2010, de 5 de juliol; 10 anys des que va ser aprovada la Directiva 2011/7/UE; i vuit anys des de l’entrada en vigor de la Llei 11/2013, de 26 de juliol que va incorporar al nostre dret intern diverses normes dictades per la Directiva 2011/7/UE. Tot i aquesta bateria de normes legals, Espanya encara pateix un problema crònic d’incompliments de pagament en les operacions comercials entre les empreses. Por més coses que el legislador intentés amb diverses reformes enfortir la LLCM per incrementar la seva aplicació i aconseguir que en les operacions comercials entre empreses es respectés el termini màxim de 60 dies, no s’ha aconseguit solucionar la problemàtica de la morositat i els terminis de pagament en les operacions entre empreses no han disminuït. Tot el contrari, la morositat s’ha vist agreujada per la crisi financera desencadenada per la Covid-19. En conseqüència, l’actual norma no ha servit per reduir la morositat de les transaccions comercials, disminuir els impagaments de crèdits interempresarials i reprimir les males pràctiques de pagament. En el tercer trimestre de 2021, el termini mig de pagament es troba en 95,48 dies (Informe sobre el comportament de pagament de les empreses espanyoles, tercer trimestre de 2021, Informa D&B) per la qual cosa el període mig de pagament duplica folgadament la mitjana europea, que està en 40 dies. Cal tenir present que aquest informe revela que aquesta xifra supera en més d’un dia la del trimestre anterior, i afegeix 3,37 dies des de fa un any. A més, el citat informe patentitza que aquest augment s’explica per la tendència alcista del termini mitjà pactat entre proveïdor i comprador, que supera els 80 dies aquest trimestre (80,31), fet que no havia passat des de 2015. L’altre component del període mitjà de pagament (PMP), que és el retard mitjà de pagament (RMP), se situa en els 15,17 dies. El citat informe indica que la proporció de pagaments puntuals aquest trimestre assoleix el 42,81%. El retard en els pagaments en hostaleria baixa dels 30 dies.
L’estudi realitzat per Informa D&B assenyala que el sector de l’hostaleria continua sent el sector amb un major retard per fer efectives les seves factures, si bé es queda en 29,55 dies enfront dels 32,91 del trimestre anterior. Tot i aquest descens, supera en més de tres dies la demora de fa un any, sent la major pujada registrada. La retallada respecte del trimestre anterior s’aprecia en quasi tots els sectors, excepte agricultura, altres serveis i construcció i activitats immobiliàries. Administració és el segon amb major retard a l’hora de pagar, 27,29 dies, i altres serveis el tercer amb 22,41. A més, l’informe descobreix que prop del 49% de les microempreses paguen puntualment mentre que aquesta mateixa taxa és del 12,36% en les empreses grans. Per sota de la mitjana nacional només se situen quatre sectors: comunicacions, 13,61 dies; comerç, 13,28 dies; indústria, 11,82 dies, i indústries extractives, 11,36 dies. En funció de si es contracta amb aquest últim sector o amb el que pitjor paga, a hostaleria la diferència és de 18,18 dies, inferior als 20,78 dies del trimestre anterior.
El citat informe dona a conèixer que totes les autonomies pateixen un empitjorament en les seves dades de pagament des de fa un any, excepte Aragó, Catalunya, Ceuta, Galícia i La Rioja. Melilla, Astúries i Cantàbria presenten les majors pujades, afegeixen 4,72, 2,27 i 1,69 dies cadascuna, respectivament. Melilla és també la que pitjor paga en aquest tercer trimestre; 27,62 dies de retard, per sobre dels 26,84 del trimestre anterior. Canàries baixa a 24,27 i Ceuta afegeix un dia des del trimestre anterior fins 23,46. Navarra torna a ser l’única comunitat que no supera els 11 dies, es queda en 10,77. La Rioja, amb 11,06, i el País Basc, amb 11,72, són les següents amb menor retard. Madrid està per sobre de la mitjana del país, amb 17,70 dies, mentre que Catalunya se situa per sota, amb 13,55. La diferència entre la comunitat amb pitjor i millor comportament creix des del trimestre anterior, quan era de 15,91 dies, fins els 16,84 d’aquest. Al 2017 fins a cinc comunitat espanyoles pagaven més del 60% de les seves factures puntualment. En aquest tercer trimestre de 2021, cap arriba al 50%. La Rioja i Aragó es queden en un 49%. Navarra supera el 47%, i Castella i Lleó arriba al 46,5%. Canàries és l’autonomia menys complidora, només el 32% dels pagaments es realitzen a temps, seguida per Madrid i Múrcia, que es queden en el 35% i fregant el 40%, respectivament.
Així mateix, l’informe publicat per Informa D&B que el 48% de les microempreses i el 42% de les petites compleixen amb els terminis de pagament pactats enfront del 27% de les mitjanes i el 12% de les grans empreses en el tercer trimestre de l’any. No obstant això, la major part de les mitjanes i grans paguen amb un retard de fins a 30 dies, 66 i 80%, respectivament, enfront del 40% i el 50% de les micro i petites empreses. Amb més de 60 dies de retard, trobem a un 8% de microempreses, a un 5% de petites i al voltant del 4% tant de mitjanes com de grans. Les petites empreses són les que tenen una mitjana de retard més baixa, 12,76 dies, 0,35 dies per sota de la de fa un any. Les mitjanes i les grans també redueixen aquest termini, en 0,66 i 0,50 dies, fins a 14,05 i 16,44 dies, respectivament. Són les micro les que tenen la demora més elevada, 17,09 dies, i les úniques que creixen en un any, 0,51 dies.
De manera que, per combatre la morositat en els terminis de pagament entre empreses, és fonamental incorporar un títol addicional a la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, amb la finalitat de regular de forma expressa, clara i concisa les infraccions i les sancions que es deriven en relació amb l’incompliment dels terminis de pagament, les condicions de pagament i, en general, tot el relatiu a les obligacions de pagament emmarcades en el marc contractual de la Llei, que perjudiquen la posició del creditor del deute. D’aquesta manera, l’aprovació i implantació d’un règim sancionador en matèria de morositat a fi d’assegurar el compliment de la normativa contra la morositat, de manera uniforme en tot el territori de l’Estat i dissuadir els retards en els pagaments, erradicant les causes per les quals a l’actualitat la morositat pot resultar avantatjosa econòmicament per als deutors.
D’aquí que el 6 d maig de 2020 el Grup Parlamentari Plural, a instàncies del partit Junts per Catalunya, va presentar davant el Congrés dels Diputats una Proposició de Llei de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, que va ser admesa a tràmit per la Mesa de la Càmera, en la seva reunió del dia 12 de maig de 2020, i va ser publicada en el Boletín Oficial de les Cortes Generales (BOCG). Amb data 22 de setembre de 2020, el Ple del Congrés dels Diputats va aprovar iniciar la modificació de la Llei 3/2004 de 29 desembre. La presa en consideració va ser secundada per 344 vots a favor i una sola abstenció, resultat digne de figurar en els anals de la Càmera com a paradigma del consens parlamentari. El grup proponent va assegurar que mitjançant els canvis normatius proposats es pretén realitzar un canvi en la cultura empresarial de pagament de les transaccions comercials entre empreses, que elimini les males pràctiques en la liquidació de les factures i desperti en la societat espanyola que la morositat és molt perjudicial no només per a l’economia de les empreses, sinó inclús per a l’economia espanyola. Amb posterioritat a la pressa en consideració de la tramitació de la Proposició de Llei de modificació de la Llei 3/2004, en la seva reunió del 29 de setembre, la Mesa de la Càmera va prendre l’acord subsegüent d’encomanar l’aprovació amb competència legislativa plena a la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del Congrés dels Diputats.
No obstant això, un cop que va arribar la iniciativa legislativa del Grup Parlamentari Plural a la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme els partits amb majoria en la Mesa de la Càmera han anat ampliant successivament el termini per presentar esmenes de forma que no s’ha pogut avançar a la següent fase. Val la pena subratllar que és la Mesa de la Càmera la que acorda si s’amplia o no aquest termini, per la qual cosa tenir una majoria en aquest òrgan resulta imprescindible per a l’estratègia dels partits. Aquest mecanisme és en realitat una martingala transversal per retardar la tramitació d’una llei en el Congrés dels Diputats. D’aquí que en aquesta ocasió s’està utilitzant aquest instrument polític per obstaculitzar en la Mesa de la Càmera mitjançant la pròrroga dels terminis, la completa tramitació del text legislatiu que té el suport majoritari dels membres de la Càmera, dilatant indefinidament el procediment. Per això, tot i haver passat el seu primer examen en el ple del Congrés, la iniciativa parlamentària ha estat mesos estancada en la comissió competent des del 21 d’octubre de 2020 en una interminable fase d’”ampliació d’esmenes a l’articulat” atès que cada set dies s’amplia un nou termini d’esmenes i en el moment d’escriure aquest article la iniciativa legislativa es troba en el quarantè octau termini d’ampliació d’esmenes a l’articulat que dura fins el 22 de desembre de 2021.
En poques paraules, el text de la iniciativa legislativa és impecable, i d’aprovar-se en el seu redactat original seria la solució als problemes actuals de manca de compliment de la legislació contra la morositat. De maner que, si realment els partits polítics tenen voluntat per reduir la morositat en les operacions mercantils i posar coto als abusos en la fixació de terminis de pagament mitjançant mesures coercitives i sancionadores, el que haurien de fer és posar-se d’acord i donar suport a l’aprovació de la proposició de Llei presentada pel Grup Parlamentari Plural, en lloc de frenar la seva tramitació implementant una tècnica tradicional del filibusterisme parlamentari per ampliar sine die la fase d’esmenes i fer encallar la iniciativa legislativa.
