Identifico l’objectiu i crido: «Tia bona! Massissa! Buenorra!» La Vivi es gira, vergonya, enuig i certa satisfacció a la cara. ¿Qui és el boig? Em reconeix i esclata en rialles: «Marc, ¿com em fas això?»
L’estudi d’una universitat europea diu que dones nòrdiques en països del sud d’Europa s’incomoden per les mirades dels homes locals. De nou al seu país troben a faltar l’escalfor de les llambregades. Casualment els científics són homes i la Universitat és sud-europea. Els IgNobel són la parodia dels premis Nobel. Premien estudis reals i seriosos que resulten absurds. Entre els guanyadors d’enguany: L’estudi «La torre Eiffel sembla més petita en estar inclinada a l’esquerra», el descobriment que els ximpanzés reconeixen a altres ximpanzés en fotografies del seu cul i l’estudi sobre les dones nòrdiques. Calés i calés malgastats en projectes inútils!
Sopant amb els cosins de Barcelona, la Jasmina i en Jordi, compartírem confessions, rialles i ampolles de vi. Els vaig explicar d’aquest text per proposar-los un repte: confirmar la conclusió dels científics. Això sí, en una sola nit i gastant com a màxim els euros d’uns gintònics. Divertides anècdotes i rocambolesques casualitats acabaren duent-nos d’ambient gai en ambient gai perseguint cançons de la Rafaella Carrà. En algun moment de la nit la Jasmina, filosòfica perduda, em crida a l’orella: «Avui tu i el Jordi sabeu com se sent una dona que surt de nit».
Cert! Aquella nit el Jordi i jo no érem caçadors, érem la presa. Demostrat: malgrat la nostra heterosexualitat, despertar interès en altri apuja l’autoestima i l’endemà, tot i la ressaca, estàvem famolencs d’atenció.
Científics del món: sortiu a fer pràctiques de camp. Apugeu-vos l’autoestima amb mirades, cantant a tot pulmó «Para hacer bien el amor hay que venir al sur». L’endemà veureu clar si el vostre estudi és digne de guanyar un Nobel o de ser candidat als IgNobel.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
