La Llei d’Estabilitat Pressupostària, un compromís en tota regla amb l’austeritat, l’ordenació del sistema financer, la reforma laboral i la Llei d’Emprenedors són fonamentals. Sens dubte són un exercici de realisme i de transparència que modernitzaran les relacions econòmiques d’aquest país mancat també d’il·lusions i esperança. És important el model laboral, el finançament d’empreses i famílies, el suport als emprenedors i l’austeritat de les Administracions Públiques. Però és vital també que Estat, Comunitats Autònomes i Ajuntaments paguin les factures als proveïdors. Per això crec que són un encert les línies ICO aprovades pel govern amb l’única finalitat de e pagar als proveïdors.
Sabem que moltes empreses han tancat per l’impagament de factures i que moltes altres estan a la vora de fer-ho pel mateix. Els diferents informes parlen de més de 30.000 milions de deute només amb els autònoms. També que el deute de la Sanitat amb diferents proveïdors de serveis ronda els 15.000 milions. Les arques han quedat buides, el trencament és de dimensions escandaloses i les factures sense pagar s’acumulen mentre s’han llençat els diners en despeses supèrflues i en molts casos obscens. Ara, només queda prendre mesures d’aquest tipus que alleugin aquest deute i les empreses puguin respirar i seguir funcionant. Potser algunes fins a puguin permetre’s no acomiadar a ningú més i fins i tot contractar a algú, al compàs de les reformes aprovades i per aprovar i que van en la bona adreça.
Els mercats i els nostres socis ho estan entenent i també la majoria dels espanyols que malgrat la inesperada pujada de l’IRPF i de l’IBI han tornat a confiar en el PP perquè ens tregui de la crisi. Un desgast de dos punts, segons el CIS, però que per les dates coincideix amb aquestes primeres mesures duríssimes. La societat espanyola vol esperança, treball i que s’acabi amb el balafiament. L’oportunitat és d’or i sembla que en això estan.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
