Durant molts anys, la professió veterinària a Andorra ha exercit la seva tasca amb vocació, responsabilitat i un alt nivell de formació, però també en un marc poc definit des del punt de vista institucional. L’absència d’un col·legi professional propi ha situat els veterinaris andorrans en una situació d’anomalia respecte a altres professions sanitàries i respecte als nostres països veïns. De fet, molts professionals andorrans acabaven col·legiant-se en col·legis espanyols o francesos. La creació del Col·legi Oficial de Veterinaris del Principat d’Andorra (COVA) neix, precisament, de la necessitat de corregir aquesta situació i d’ordenar una professió essencial per a la salut pública, el benestar animal i la seguretat alimentària.
Quan parlem d’ordenar una professió, no parlem de posar traves ni de crear estructures buides. Parlem de garantir que l’exercici professional es dugui a terme amb criteris homogenis. Que es dugui a terme amb responsabilitat, transparència i garanties tant per als professionals com per a la ciutadania. Massa sovint s’oblida que la veterinària no és només la clínica de petits animals. És també el control sanitari dels aliments que ingerim, la vigilància de malalties zoonòtiques (tant de moda en l’actualitat), la protecció de la salut col·lectiva i el compliment de normatives cada vegada més complexes. I per tenir confiança en el sector, cal ordenar-lo.
La pandèmia ens va recordar, de manera abrupta, fins a quin punt la salut humana, la salut animal i la salut ambiental estan interconnectades. Els veterinaris hi tenen un paper clau, sovint poc visible, però imprescindible. Des de la prevenció de malalties transmissibles fins al control sanitari dels aliments, la veterinària forma part del sistema de salut, encara que no sempre se la percebi com a tal. Donar-li una estructura clara i reconeguda és també una manera de reforçar aquest sistema.
Un col·legi professional actua com a organisme regulador i deontològic. Vetlla perquè tots els professionals que exerceixen ho facin amb la titulació adequada, dins del marc legal i respectant un codi ètic comú. Això protegeix el veterinari, però sobretot protegeix el ciutadà. En un context en què el vincle amb els animals és cada cop més estret i en què la seguretat alimentària és una preocupació global, disposar d’un òrgan que garanteixi la qualitat i la bona praxi no és cap luxe. És una necessitat real.
A més, el Col·legi és un espai de representació. Fins ara, la professió veterinària a Andorra no disposava d’una veu única i reconeguda davant de les institucions. Aquesta manca de representativitat dificultava la participació activa en l’elaboració de normatives, protocols o polítiques públiques que afecten directament la nostra tasca (n’és un exemple clar la polèmica de l’ADN caní). El Col·legi permet establir un diàleg estructurat amb l’Administració. Permet aportar coneixement tècnic i experiència de camp, sempre amb una voluntat constructiva.
També és important destacar la funció formativa. La veterinària és una ciència en constant evolució. Noves malalties, nous tractaments, nous enfocaments en benestar animal i salut pública exigeixen una actualització permanent. El Col·legi ha de ser un motor de formació continuada, facilitant l’accés al coneixement i promovent l’excel·lència professional dins del país.
Andorra és un país petit, amb una realitat professional i sanitària singular. La mobilitat de professionals, la proximitat amb països veïns i la importació constant d’aliments i animals fan especialment rellevant disposar de mecanismes clars de regulació i coordinació. En aquest context, la inexistència fins ara d’un col·legi veterinari propi no només era una excepció administrativa, sinó una debilitat estructural que calia corregir.
Així doncs, la creació del Col·legi no s’ha d’interpretar com un pas enrere ni com una imposició, sinó com un pas endavant cap a la normalització. La majoria de països europeus disposen d’estructures col·legials veterinàries consolidades des de fa anys, que funcionen com a garantia de qualitat i com a suport als professionals. Andorra no pot quedar al marge d’aquesta realitat. No si vol continuar avançant en matèria de salut, benestar animal i seguretat alimentària. I aquí ja no parlem de l’Acord d’Associació.
Aquest primer article vol ser també una declaració d’intencions. Des del Col·legi Oficial de Veterinaris del Principat d’Andorra volem apropar la veterinària a la societat, explicar què fem, per què és important i quin impacte té en el dia a dia de les persones. Al llarg dels propers mesos abordarem temes d’actualitat veterinària que ens afecten a tots, des de la salut dels animals de companyia fins als reptes globals en salut pública.
Ordenar la professió és, en definitiva, una manera de protegir. Protegir els animals, protegir la salut de les persones i protegir una professió que treballa, sovint de manera silenciosa, per al bé comú. .
