E n la construcció de la teva cartera d’inversions, les teves pròpies expectatives del mercat han de jugar el paper principal. No obstant això, un error comú que he après al llarg dels anys és no tenir en compte la gran imatge que la resta dels inversors està dibuixant. Si prescindeixes de la perspectiva de tercers, aleshores ho hauràs de compensar posseint tres atributs indispensables, si el que vols és tenir èxit: necessitaràs un cor fabricat amb titani, un pressupost personal fet a prova de bombes i, per últim, però no menys important, necessitaràs tenir la raó. Atès que la possessió de tals atributs combinats és una raresa en si mateix, dedueixo que, paral·lelament a les teves expectatives individuals, és crucial tenir en compte també les perspectives del mercat en general (encara que només sigui per evitar les situacions difícils que resulten d’un mercat que va en contra teu).
Ja, però, com obtenir una imatge clara del pensament del mercat? Una curiosa manera és observant la preferència del mercat pels actius que representen reserva de valor (‘Store of value’) sobre actius productius. Al meu entendre, l’actiu per excel·lència que representa la reserva de valor és l’or. El seu valor es deriva de l’escassetat i ha estat una cobertura eficaç quan la qualitat del crèdit (fallides empresarials) està col·lapsant. En conseqüència, durant dècades l’or ha conservat aquesta funció de reserva de valor per als inversors privats. Contràriament a la creença popular, el preu de l’or pot pujar tant en períodes d’inflació com també en moments en què la por de la deflació és alta, sobretot si s’acompanya d’una gran incertesa política o quan el valor de les monedes fiduciàries està disminuint.
Contràriament als béns que són reserva de valor tenim els béns productius, i que podrien ser representats per la plata. Aquest metall preciós tendeix a tenir una major demanda quan s’espera que l’economia creixi a causa del seu fort ús industrial. Aquesta és la raó (al meu entendre) per la qual la plata tendeix a ser un millor instrument per compensar la inflació. Millor fins i tot que l’or. Només cal mirar la correlació negativa (-0,7) entre la ràtio or / plata i el canvi interanual en l’IPC dels Estats Units des del 2008.
Per què és important això? En fer l’exercici d’analitzar el comportament relatiu d’aquests dos metalls (or vs plata) podrem obtenir algunes conclusions valuoses a l’hora de configurar la nostra cartera d’inversions. Per què? Depenent del resultat de l’exercici, les decisions poden ser antagòniques. El que segueix són les meves deduccions personals.
1. Com he esmentat, els actius poden tenir un valor bé per la seva escassetat, bé per la seva utilitat (un exemple d’un actiu útil es una eina). Si prenem l’or com a actiu que representa l’’«escassetat» i la plata com a actiu que representa les «eines» (recordin que la plata té un ús industrial intensiu i és, per tant, una eina per generar beneficis), aleshores el nivell actual d’aquesta relació (ràtio or/plata) demostra que la preferència dels inversors d’avui dia per l’escassetat (reserva de valor) sobre les eines (actius productius) és històricament alta, mantenint-se molt per sobre dels seus nivells mitjans de llarg termini. Què suggereix això? Que en la ment dels inversors predomina una imatge més feble de l’economia global i dels mercats financers de cara al futur. Una conclusió útil que puc extreure d’això és que no hauríem de posicionar la nostra cartera amb un biaix de creixement, ni inflació, ni pujades de tipus.
2. Una altra cosa important que podem deduir del nostre anàlisi, i la demanda relativament baixa de la plata, és que el mercat està encara aclaparadorament apostant per alleujar la política monetària a nivell global (tipus d’interès baixos, fins i tot els de la Reserva Federal). Per tant, suposo que els participants del mercat probablement continuaran mantenint l’ull posat en els actius de renda fixa, que preveig romandran molt ben suportats. Aprofitin doncs qualsevol repunt en la TIR.
3. La part positiva d’aquesta història és que he percebut que aquesta ràtio entre l’or i la plata ha anat disminuint dràsticament durant el període febrer-juliol d’aquest any (de 80 a 70). Quan aquesta ràtio es redueix perquè hi ha un veritable repunt en la demanda de plata (com ha estat el cas, amb un + 31% d’augment en el seu preu durant aquest període, vers un + 7% en l’or), això hauria de ser vist com un missatge optimista (creixement activitat industrial) per part dels agents i operadors econòmics, -el que justificaria un enduriment monetari de la Fed, amb poques raons pel pànic. En aquestes circumstàncies, els actius de fora dels Estats Units (principalment EM) tendeixen a ser superiors (han d’entendre que un missatge optimista de creixement als EUA en general significa un deteriorament de la seva balança per compte corrent que, al seu torn, significa abundància de dòlars en el món per finançar el creixement en altres llocs).
4. La pregunta del milió és si aquesta tendència observada en el període febrer-juliol tindrà continuïtat (recentment aquest moviment s’ha parat). Si és que sí, han de saber vostès que els senyals subliminals alcistes que emanen de les entranyes més profundes dels mercats financers persistiran, el que representaria (al meu humil entendre) un dels missatges ocults més optimistes que puguem observar. La mala notícia, com ja he dit, és que a final de juliol aquesta ràtio va aturar la seva tendència a la baixa, amb els inversors deixant de tenir preferència per eines sobre l’escassetat (mal senyal).
Resumint. Només si la nostra ràtio or/argent cau per sota del seu canvi mitjà a llarg termini a causa d’una demanda més forta de la plata, haurem de tenir en compte això com un senyal creïble per justificar un canvi en la nostra cartera, amb un biaix més intensiu cap al creixement. Això és, venda d’obligacions, compra d’accions cícliques i preferiblement en actius fora dels Estats Units i Europa. Mentre això no passi, molt em temo que encara té sentit seguir invertint en instruments de renda fixa (preferiblement en dòlars i en aquells emergents amb dinàmiques fiscals creïbles).
Menu
Menu
