Com ja hem destacat en articles anteriors, la possibilitat que Andorra algun dia formi part del Mercat Únic Europeu ens obre un ventall de possibilitats, pensant en els nostres joves, estudiants i emprenedors, enormement avantatjoses per aquells que les sàpiguen identificar i aprofitar. Hem parlat de programes europeus i hem vist el pressupost que hi dediquen països similars al nostre, com ara Liechtenstein, especialment en aquells programes dedicats als estudiants i els seus estudis més enllà del seu país d’origen. Hem vist també programes europeus específics dedicats a promoure les noves tecnologies a tots els nivells, com ara en el tema del Blockchain, programes amb pressupostos que impressionen per la seva magnitud i que un dia se’n podran beneficiar, si així ho decidim, empreses andorranes que avui ja treballen en aquest i altres àmbits tecnològics.
Fa temps que parlem del tema de la «formació» a Andorra i de l’oportunitat que pot arribar a representar el desenvolupament de formacions professionals i universitàries offline o presencials i la futura interacció i intercanvi amb estudiants, professors i investigadors dins d’aquest nou espai europeu on Andorra ha apostat per fer un racó, si finalment així ho decidim els andorrans.
Tot són oportunitats que estan al nostre abast, però que s’han de treballar i molt per a obtenir-ne resultats pràctics i òptims per la nostra societat i la nostra economia. Cal fixar objectius, amb visió i molta convicció en les fites que ens plantegem i sobretot, cal estar oberts a tot allò que passa al món i que ens afecta, tant en negatiu, però també en positiu i molt particularment en l’àmbit de la formació i els circuits que genera.
Resulta indubtable que obrint-nos al món, començant per Europa, ens donarà aquella visibilitat que encara ens manca i que justifica que continuem parlant de la Marca Andorra i la seva projecció, visibilitat que cal treballar molt més del que s’ha treballat fins ara, sempre que abans haguem definit el model de país que volem tenir i explicar al món. En aquest sentit, i parlant de models, permeteu-me que, pensant en el futur del meu estimat país, m’imagini un Principat d’Andorra a 10 o 20 anys vista com un hub de formació professional i universitària, com a destí escollit per a milers d’estudiants internacionals que ens escullen per la qualitat i diversitat d’estudis oferts i per la pulcritud, sostenibilitat i seguretat de l’entorn en què interactuen. Avui, però la realitat és la que és i estem molt lluny del model que acabo de descriure.
Però i els nostres joves, aquells que ara estan estudiant i que en uns anys hauran d’escollir un camí per tal de seguir-se formant, quin futur els espera? De fet, quins són els factors externs que poden determinar la seva elecció? Està clar que se’ls ha de tutelar i ajudar a decidir en funció de les seves aptituds, però i aquells elements incontrolables que poden acabar essent determinants?
Fa uns dies algú m’explicava que un jove estudiant de poc menys de 15 anys quan li preguntaren que volia ser de gran contestà que «youtuber», i no és un cas isolat. De fet, és tendència, entre un grup important de joves de fora però també del nostre país. Avui, els nostres joves estan clarament influenciats pels nous models que projecten els personatges d’èxit del món digital, quina notorietat a les xarxes els proporciona prematurament un estatus econòmic que genera admiració entre aquelles més tendres ànimes que els idolatren.
A casa nostra, els darrers temps n’hem atret uns quants d’aquests triomfadors streamers i fins i tot el nostre país ha esdevingut una referència com a «refugi» d’aquesta novedosa tipologia de «professionals» d’èxit, alguns dels quals no tenen cap problema en passejar-se pels nostres carrers exhibint tot allò que els seus importants guanys els ha permès adquirir, ni els costa gens parlar a través dels seus mitjans de comunicació habituals del molt que s’estalvien d’impostos i el molt bé que es viu a casa nostra.
De fet, el país hi ha sortit guanyant des de la perspectiva del que gasten i consumeixen a Andorra i també dels molts impostos que paguen, encara que molts menys que al seu país d’origen, però permeteu-me una reflexió al respecte. No tots aquests streamers exhibeixen les millors virtuts de l’ésser humà ni molt menys. De fet, molts d’ells no han tingut temps material ni tan sols de madurar com a éssers adults i difícilment se’ls pot demanar més del que ens mostren. Per tant, des de la perspectiva de ser un exemple pels nostres fills, més aviat diria que no, ens el contrari, potser cal fer la pedagogia adequada per neutralitzar aquesta tendència natural a l’admiració pel model que projecten sense aturar-se a valorar les conseqüències negatives, que també n’hi ha.
Per aquells que valoren tot allò de bo que han aportat al país, especialment despesa i pagament d’impostos, a part de publicitat indirecta, no sé si bona o dolenta del país, els voldria dir que hi ha un bé infinitament superior a protegir que no és altra que la integritat dels nostres ciutadans, joves i no tan joves, i que cal evitar fer excessives lloances de dits streamers fins al punt de posar-los per davant de la nostra gent, especialment si la seva «influència» els pot causar danys irreparables pensant en la seva formació o simplement provocar la vulneració de les normes de convivència exigibles a una societat com la nostra. No tot s’hi val, per molts diners que generin! I perquè no, potser el que sí que valdria la pena seria que aprenguessin de veritat a ser un exemple per la nostra societat, contribuint juntament amb les nostres autoritats polítiques i educatives a fer la pedagogia adequada per a guiar convenientment a la nostra joventut.
Evidentment, més enllà de la influència del món digital i dels streamers, hi ha un univers de possibilitats formatives pels nostres joves, dins i fora del país. Europa ens planteja nous horitzons per molts d’ells, però alhora Andorra ha de decidir si aposta definitivament per postular-se com un hub educatiu de projecció internacional.
Ben segur, en pròxims articles tindrem ocasió de parlar d’Europa, d’educació i formació, de les opcions de futur del nostre país i de la necessitat de prendre decisions clau i que marcaran el nostre esdevenir. Entretant, quedem-nos amb la idea que els nostres joves es mereixen tot el nostre esforç perquè són els garants del futur d’Andorra. Ni ho oblidem ni els descuidem!
