El nou reglament de la Unió Europea sobre intel·ligència artificial (IA), que es promulgarà previsiblement abans de l’estiu, és una fita cabdal en la protecció de dades i l’ètica en l’ús de la tecnologia.
Aquest marc regulador pretén equilibrar la innovació amb la protecció dels drets individuals i la seguretat pública i reflecteix la importància global de la protecció de dades i la necessitat d’una regulació coherent en l’àmbit de la IA.
En qualsevol cas, el nou reglament no només té implicacions significatives dins de les seves fronteres, sinó que també projecta la seva influència més enllà de la UE. Tercers països que no pertanyen a la Unió Europea es veuen desafiats a complir amb estàndards similars si desitgen fer negocis amb empreses europees o accedir al mercat únic digital.
Per exemple, en el cas de les entitats financeres, que suposen un percentatge representatiu del PIB del Principat d’Andorra, aquest reglament imposa restriccions en l’ús d’algoritmes de IA per evitar discriminació, biaix i decisions automatitzades que puguin ser opaques i implementa mesures per protegir la privacitat i seguretat de les dades financeres dels usuaris.
És per tant essencial que les empreses compleixin amb les restriccions i principis establerts en el reglament, especialment si operen en línia o processen dades de ciutadans europeus, ja que en un panorama internacional com l’actual cada vegada més interconnectat, no es poden ignorar els avanços tècnics d’aquesta transcendència.
L’aprovació d’aquest reglament reflecteix la importància global de la protecció de dades i la necessitat d’una regulació coherent en l’àmbit de la IA, essent crucial que el teixit empresarial s’adapti a aquests nous estàndards, promovent la confiança del consumidor i la integritat del sistema econòmic privat en l’era digital.
