Més enllà de les declaracions de clau política portades a terme al llarg d’aquestes últimes setmanes, i de la celebració del Debat d’Orientació Política Global del Govern, és a partir d’ara que comença de veritat el nou curs polític a Andorra.
Si el curs anterior, va ser el de superar una crisis global internacional denominada Covid-19, el que ara comença no només servirà per veure quina estabilitat real tenen totes les mesures aplicades al respecte, sinó que també ens donarà les claus per poder interpretar de veritat quin és el futur d’Andorra.
Es parla d’una recuperació econòmica del país, encara que sigui fràgil i condicionada pel comportament dels nostres veïns (França i Espanya) i sobretot pel famós virus Covid-19, desconegut encara en molts aspectes.
Una recuperació que no tan sols depèn d’un govern, sinó de les accions com a país.
El Covid-19 ens ha hagut de demostrar que tenim la necessitat de buscar noves oportunitats per recolzar l’economia tradicional andorrana. L’adversitat i la incertesa han fet que el país es posés a treballar amb urgència amb temes com: la reforma fiscal, acords UE, adaptacions normatives europees, transformació digital, pensions, habitatge, canvi climàtic, ….etc; entre molts d’altres.
El Covid-19 ens ha inundat d’ incertesa; doncs perdoneu-me l’expressió però «benvinguda incertesa»!
Sense aquesta incertesa no s’haguessin pres moltes decisions, ni haguéssim sigut mai capaços de comprovar com de vulnerable pot ser Andorra com a país; quan ens tanquen les portes els veïns i queden simplement, els andorrans; aquí, amb una economia basada básicament en el turisme que no podia accedir al país.
L’agilitat en la presa de decisions en un moment de crisis global i incertesa general no és un caprici sinó una condició. No queda altra, «o caixa o faixa»!
Aquesta incertesa ens ha portat a innovar, és a dir, a tenir la capacitat d’entendre el present i mirar cap al futur i fer que aquest sigui enriquidor pel país. El risc més gran és no innovar.
La innovació d’Andorra està en el país en sí, no en la tecnologia, aquesta ve després. La transformació digital d’Andorra és essencial i evident però només aconseguirem innovar siguent una societat organitzada i transparent.
Andorra necessita una organització com a país solvent i atractiu, i ser emprenedors en la missió de servir als andorrans i vetllar pels seus drets i deures. Sense un full de ruta clar, no afrontarem la complexitat que ens ha tocat viure. I si ens enroquem i ens reburocratitzem no avancem. Créixer no és burocratitzar-se.
Innovar com a país és díficil, si fos fàcil no seria un avantatge competitiu; però amb observació i empatia podem esdevenir un país ric i diferent. La transparència és inqüestionable. Almenys en un món digital on existeix el Blockchain i estar al llindar de la nova era de les dades i la intel·ligència artificial.
No podem lluitar contra fenòmens nous amb eines antiqüades.
Es vol esdevenir un país atractiu per a empreses i persones; volem atraure talent; volem expandir-nos amb acords amb la UE i així poder abarcar molt més mercat……tot això, es resumeix amb una sola paraula: lideratge i adaptació.
Les administracions han de ser àgils; si no s’adapten a un món canviant, no poden complir amb la seva missió. El món canvia molt ràpidament i si som lents en la presa de decisions, aprovació de reformes de llei carregades d’esmenes,…etc; i això fa que no podem fer bé la nostre feina.
La lentitud acaba perventint l’essència de l’administració. És millor prendre decisions imperfectes, però a temps; que esperar una perfecció que mai acaba d’arribar.
És, per posar un exemple, com una justícia lenta; deixa de ser una justícia justa.
S’han de prendre decisions, i aquestes tan sols les poden prendre les persones, no som un col·lectiu de tecnologia, som un col·lectiu de persones. Les persones aportem valor, mentre això passi les màquines no ens podràn substituir. La vida és física i digital.
Hem que liderar aportant fulls de ruta clars, generan oportunitats pel país i sobretot amb autenticitat. La bona reputació com a país atrau la gent. Hem de dimensionar, adaptar-nos als canvis constants i sempre podrem fer un salt per ser competitius.
En una crisis com la del Covid-19, els líders no tenen certeses. No hi ha una visió a curt o mig pla. L’únic que queda és el propòsit i la comunitat com a país. I això és el que hem de protegir des de l’autenticitat que te com a país ANDORRA.
