En aquesta ocasió, en aquest article, us parlaré d’una petitíssima escapada, però que per a mi ha resultat molt emotiva, ja que m’ha transportat a la meva infantesa i joventut i, a més, m’ha permès ensenyar al meu marit un esdeveniment que any rere any per mi havia format part de la meva vida i que havia estat un esdeveniment especial i ineludible: les fogueres de Sant Joan a Alacant. Feia tant que no hi havia acudit, uns 36 anys, que no vaig creure que em pogués sentir tan integrada en la tradició i tan emocionada. És molt difícil expressar-ho en paraules. Vaig viure la despertà, la cremà i la banyà com si el temps no hagués passat i, per descomptat, vaig acabar calada d’aigua com una bona alacantina.
Per a mi la nit de Sant Joan va començar divendres a Andorra, on em vaig menjar la coca de Sant Joan i vaig sopar al Racó del Garrí caldo verd portuguès i pollastre picant amb patates i arròs. En sortir, ja ens vam anar cap a Alacant. La veritat és que em va fer una mica de llàstima perdre’m la Nit de Sant Joan a Andorra, però estava molt il·lusionada d’arribar el més ràpid possible dissabte al poble de Sant Joan.
Vam arribar allà abans de les 7:30 h i vaig poder veure la despertà, menjar coca de molletes, típica de la meva terra, veure les dues fogueres que es munten al poble i prendre alguna cosa.
D’allà, vam anar cap a Alacant i vam veure un bon nombre de fogueres, veritables obres d’art com podreu veure a les fotos de les meves xarxes socials.
Després, vam passegar per tot el centre d’Alacant, d’accés restringit al trànsit, i no us podeu imaginar la gran quantitat de gent que hi havia. Podies fer-te fotos amb diferents personatges que es trobaven als carrers i, per descomptat, jo vaig triar fer-me’n una amb Chucky el ninot diabòlic. Ja sabeu que m’agrada molt el terror! El cert és que va ser difícil trobar lloc per dinar i jo volia anar al Restaurant El buen comer que és força bo. En arribar vam esperar una bona estoneta, però, finalment, vam aconseguir una taula a la terrassa i vam agafar el menú especial que tenia quatre entrants: pa amb tomàquet i allioli, gambons a l’all, xipirons fregits i formatge de cabra rostit amb mel i pinyons.
De segon arròs alacantí i per a les postres flam d’ou.
Calia aprofitar molt bé el temps, volia fer tantes coses! Així, després de dinar vam anar a la platja que hi havia davant de l’hotel i ens vam banyar. Més tard, vam descansar una estona a l’habitació de l’hotel i ens vam preparar per anar a la cremà i la banyà. Com que no hi havia gaire temps per sopar, ja que el trànsit estava impossible i ens va costar molt aparcar, ens vam menjar uns montaditos al Lizarrán i després, és clar, vaig cercar el meu gelat favorit: llet merengada amb molta canyella. Un altre producte típic de la meva terra.
Ja només quedava veure cremar les fogueres i, per descomptat, mullar-se per eliminar les males energies i deixar entrar el nou, així va ser, després de veure la primera palmera que explota a Benacantil per anunciar la cremà, ja només quedava que encenguessin la foguera i demanar als bombers aigua a crits. Així vaig acabar de mullada! Per acabar, unes tapetes, begudes i uns ballareigs a la barraca popular.
Una vetllada que no podré oblidar durant gaire temps! Ja us parlaré del meu retorn a Andorra que no va ser menys emotiu que la nit de les fogueres.
