PERIODISTA
Ara resulta que ningú coneixia a Jaume Matas. Ja se sap, la derrota és òrfena. El desenllaç judicial del primer dels vint sumaris oberts contra Matas a l’Audiència de Palma, ha estat més que revelador. Després de conèixer que l’expresident de Balears i exministre del Govern Aznar li han caigut sis anys de presó per frau a l’Administració, falsedat en document oficial, falsedat en document mercantil, prevaricació en concurs amb malversació i tràfic d’influències agreujat, tots li han donat l’esquena. Començant pels seus antics companys de partit que fan com que no se’n recorden que durant 15 anys ha estat un dirigent destacat del PP, president autonòmic i ministre. Assenyalo als polítics populars, però no vull que se m’oblidi subratllar el paper d’alguns diaris i cadenes de ràdio que durant anys van aclamar al polític caigut en desgràcia i ara fan veure que no el coneixen. Li van aclamar i es van beneficiar d’alguna que una altra campanya de publicitat a compte del turisme balear. La condició humana ja se sap que, pel general, inclou una taxa molt baixa de memòria i un percentatge, encara, de coherència. Tot és un viure al dia. A moro mort, gran llançada.
Des de l’oposició, des del PSOE, amb la lògica de qui necessita desviar el ventilador del que està passant en el cas dels ERO a Andalusia, llencen contra Rajoy recordant que un dia, quan només era aspirant a la Moncloa, va dir allò de que ell somiava amb un Govern com el de Jaume Matas. Té lògica, ja dic, però manca de prudència, perquè potser és a prop el dia en què els telenotícies li recordin a Rubalcaba aquell míting a Galícia en el qual va posar la mà al foc per Pepe Blanco. El meu tracte amb el senyor Matas no ha passat d’un parell d’entrevistes per a la ràdio quan era ministre o president de Balears. Dono per fet que la sentència és tan justa com recórrer en Dret, per tant, aquest apunt no entra ni surt en la condemna, només pretén subratllar la lleugeresa de la condició humana, i, en general, la insuportable falta de gallardia dels nostres polítics, ¿els qui ara fan veure que no el coneixien, no eren els seus amics? Doncs que no s’amaguin, home. Si ho sap tota Espanya!.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
