Anar a veure un partit de futbol i no tornar mai sembla una estupidesa més que una maledicció. És cert que hi ha algunes persones que sembla que viuen de futbol, ?però sempre serà preferible a morir de futbol.
Dimarts passat vaig tenir l’ocasió de menjar, en un restaurant de Miranda d’Ebre, hores abans del partit que l’equip local tindria contra l’Athletic de Bilbao. Estava en companyia d’un mirandès, Ernesto Sáenz de Buruaga, i a les taules, a parts iguals es veien bufandes d’un equip o d’un altre. Alguns comensals lluïen la samarreta blanca i vermella de l’Athletic i, de taula a taula, es creuaven mirades de complicitat i de divertiment. Tot d’una, el menjador es va omplir amb els crits d’ànim dels bilbaïns, que van ser escoltats en silenci pels mirandesos, qui, en acabar, van llançar els seus crits d’ànim i l’entonació de l’himne del club. Bromes, rialles, fanfarronades humorístiques, i un ambient de festa, tan amistós que semblava fraternal.
Els éssers humans no som tan diferents uns dels altres. La genètica dels bilbaïns o dels burgalesos, o dels andalusos, no és massa diferent de la dels egipcis, i, si ho fos, hauria mostres morfològiques evidents.
He estat a Egipte, conec algun egipci, i mai he entrevist en cap d’ells aspectes de feresa, ni de criminalitat. Encara més, sempre he trobat una senyorial cortesia.
Per morir de futbol cal alguna cosa més que un partit: un ambient ple d’odi, un rancor larvat, unes circumstàncies on l’animadversió hagi arribat fins més enllà dels límits que donen pas a l’avorriment. L’ambient polític i social d’Egipte no és el més propici per a la serenitat, i quan l’abominació contra alguna cosa o contra algú –sigui una persona o un règim– està latent pot esclatar en un estadi de futbol, en una carretera o en la fila d’una botiga. Hi ha un odi frustrat que pot explotar en qualsevol moment i que és aprofitat pels demagogs. Ho ha estat en un país que està ple de qualitats, i en el qual l’eventualitat del moment que està vivint l’ha portat a la trista fama de ser escenari d’una tràgica estupidesa en què s’arriba a morir de futbol.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
