Search
Close this search box.
L'opinió de:
Consultora

Micromasclisme

En temes d’opinió i de posicionament sociològic també hi ha tendències i modes. Ara sembla que toca la tanda dels micromasclismes, un fenomen del qual es parla, i molt, però que potser encara no ha entrat suficientment en la mentalitat de les persones.
 
Però, què és el micromasclisme? El terme designa les subtils i imperceptibles maniobres i estratègies d’exercici, en el dia a dia, del poder de domini masculí; uns comportaments o comentaris –que poden utilitzar tant homes com dones–que atempten, d’una o altra manera, contra l’autonomia femenina; uns hàbits, reflexions, tics o, fins i tot, acudits que –sense cap intencionalitat, però amb un ús reiterat– esdevenen una soterrada manipulació mental, corporal o actitudinal, que manté i reafirma la diferència que la cultura tradicional assigna a dones i homes.
Un exemple senzill, que és el que m’ha portat a la present reflexió: fa pocs dies, escoltant la ràdio, sentia com dos comentaristes esportius es felicitaven efusivament i llargament de la contractació d’una dona com a responsable de qualitat en l’aparell directiu d’uns dels equips de futbol americà més importants dels Estats Units. El seu raonament era, a priori, impecable: «Això és normalitzar el món directiu de l’esport»… «les dones són iguals que els homes, fins i tot millors en alguns aspectes com en el tema organitzatiu»… «no és la primera, crec que és la segona en arribar a un càrrec d’aquest tipus i això demostra l’evolució de mentalitats en el món de la gestió esportiva…». 
 
El cert és que, al cap d’una estona de sentir-los, em vaig sentir embafada pel seu paternalisme i sobrepassada per la patètica manca d’intel·ligència emocional en la manera de tractar la notícia: si el que es pretenia és fer sentir les dones orgulloses de l’assoliment de la senyora Smith, en lloc d’això deprimia i portava a constatar quant camí queda encara per recórrer per arribar a la igualtat home-dona.
 
El micromasclisme, com deia abans, no és una exclusiva masculina, les dones també hi tenim la nostra part de pràctica i de divulgació. Alguns exemples recents: ¿no heu sentit alguna dona defensar que el rètol que deia «Shakira és de tots» en un encontre futbolístic es referia a la seva música? ¿Us heu fixat en els comentaris publicats als mitjans –alguns signats per dones– sobre les intervencions de les noves diputades al Parlament de Catalunya, molt més centrats en la seva aparença que en fons del seu discurs?
 
Malauradament, l’ordre social i la cultura patriarcal segueixen sent uns aliats poderosos que, de forma conscient o no, contribueixen a perpetuar estereotips. ¿Qui no ha sentit alguna d’aquelles dites populars i carpetovetòniques com «A la dona busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja s’hi torna», o una conversa entre amics –o no– en la que, per significar que una dona té caràcter i opinions, es conclou que «és una mal follada»?
 
Total, tot i que les mentalitats han evolucionat –i molt–, encara ens queda molt per fer. Dones i homes hem de ser més sensibles i treballar junts per detectar, desactivar i eradicar els micromasclismes; només així aconseguirem superar el sempitern masclisme i arribar potser a una societat més justa. 
Comparteix
Enquesta
Publicitat
Editorial
Publicitat

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat
QualificAND
- Ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia -

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu