Aprofitant la celebració de la passada Diada de Meritxell, es va celebrar, al mateix santuari, la Solemne Missa d’acció de gràcies per tal d’agrair la concessió que li va fer el Papa Francesc del títol i dignitat de Basílica menor. Durant la missa es va fer la inauguració de la placa on hi consta gravat el títol. A més d’aquest reconeixement, també hi va haver una doble celebració, ja que aquesta assenyalada data va coincidir amb l’aniversari dels cents anys de la declaració pontifícia de la Verge de Meritxell com la Patrona d’Andorra pel Papa Pius X. El Santuari, que ja al mes de març passat, va aconseguir formar part de la Ruta mariana, completant aquesta ruta de turisme cultural i religiós emmarcada als Pirineus; va aconseguir també aquesta concessió de Basílica menor, el passat 13 de maig.
La Basílica està considerada com una parròquia major, lloc de pelegrinatge i devoció lligat a una verge o un sant. El mateix temple que aconsegueix aquesta dignitat i la seva comunitat se senten molt més units al Papa. Aquesta dignitat procedeix de la unió entre el Pontificat i cadascuna de les tretze esglésies de Roma, set majors i sis menors, que es consideren com les primeres de la cristiandat en categoria i gaudeixen de diversos privilegis. Però, quins privilegis atorga el Papa a una església en concedir-li el títol de Basílica? Antigament quan el Papa atorgava a un temple aquesta condició li donava el dret a exhibir a l’altar major dos dels signes de la dignitat papal que representen la unió amb la Santa Seu: el canópeo i el tintinábulo. Malgrat això, avui la normativa vigent sobre les basíliques no es pronuncia en cap moment sobre el dret a utilitzar aquests símbols, ja que no existeixen litúrgicament. A més, el Sant Pare, si fa l’honor de visitar aquest temple que ha declarat com a Basílica menor en quatre ocasions especials (el dia de Sant Pere i Sant Pau, el dia de la Càtedra de Sant Pere, l’aniversari de l’entronització del pontífex regnant, i una altra data de l’any escollida lliurement), concedeix a la comunitat la gràcia de guanyar la indulgència plena, és a dir, la remissió davant Déu de la pena temporal corresponent als pecats perdonats. Tant de bo el Sant Pare vingués a fer-nos un dia una visita!
Per a més informació consulti l’edició en paper.
