Els sindicats UGT i CCOO ja tenen convocada vaga general el 29-M contra la reforma laboral i el president Rajoy ha d’encarar aquest mes el primer examen electoral de les seves dures mesures, però ni així sembla que hagin de frenar les retallades socials i salarials , com a via alternativa a una devaluació que ara no és possible, ja que l’euro no pot devaluar-se en un país sí i en un altre no. Abans es reactivava l’economia mitjançant devaluacions que incentivaven les exportacions, de manera que es revitalitzava en seguida l’ocupació i el consum intern, i ara es devalua mitjançant ajustaments que acaben afectant els salaris i a la despesa pública, sense que es vegin els resultats positius de manera tan immediata. A canvi, hi ha menys inflació. ¿Només es pot fer això per fomentar a mitjà termini la competitivitat i afrontar així la crisi del deute i els problemes del dèficit públic? No. També hi caben altres mesures, com liberalitzar el mercat de l’energia, obrir a la competència sectors fortament protegits –els serveis professionals, sense anar més lluny–, i incentivar la competència en l’economia digital, però tot això sol costar més als governs, de la mateixa manera que penalitzar fiscalment les rendes de capital o combatre l’economia submergida. L’Europa que abans es presentava als ulls d’Espanya com l’esperança del benestar en democràcia s’ha tornat ara antipàtica, capitanejada per una Alemanya que promou i tutela els ajustos necessaris, especialment durs a l’eurozona. Però Europa continua sent un projecte àmpliament compartit que, més enllà dels alts i baixos de la UE, constitueix la millor garantia de futur per deixar fora de perill el seu Estat del benestar que, en el fons, tanta admiració provoca en altres continents. El que sí pot passar és que la seva qualitat minvi, fruit d’un control poc democràtic del que s’aprofiten els que aspiren a privatitzar molts serveis públics. Grups econòmics que abans es centraven en l’obtenció d’obres públiques es diversifiquen ara cap a la adjudicació de serveis comuns. I de la neteja van passant a la sanitat, el mos més gran del pressupost.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
