Periodista
La vida bascula constantment del bell al sinistre, i el Regne Unit, pel que sembla, també. Pocs dies després que Londres fascinés als espectadors de mig món amb les seves extravagants cerimònies olímpiques d’inauguració i clausura, la capital de Gran Bretanya ens surt ara amb un espectacle a les antípodes, el de l’assalt a l’ambaixada d’Equador, o, si més no, amb el del seu setge. Negant-se a concedir un salconduit a Julian Assange, el revelador dels secrets a veus de l’acció exterior nord-americana, porta la situació creada a un punt de difícil solució.
El senyor Assange, sobre el qual no pesa en ferm cap càrrec judicial concret, és reclamat per un tribunal de Suècia perquè deposi sobre la denúncia d’abús sexual interposada en contra seva. Detingut a Anglaterra, i mentre destriava la seva extradició, Assange va creure més prudent refugiar-se a l’ambaixada d’Equador, on va sol·licitar l’asil diplomàtic que ara el govern de Quito li ha concedit.
No obstant això, a ningú se li escapa, i a Assange i al seu lletrat, senyor Garzón, menys que a ningú, que el destí final del creador de Wikileaks pugui ser, en el cas de ser extradit a Suècia, una masmorra com aquella en què Virgínia tanca, incomunicat, a Bradley Manning. La qüestió, doncs, no radica en l’elusió d’Assange d’una hipotètica responsabilitat penal davant la justícia sueca, sinó en la seva comprensible determinació de no caure en mans d’aquells que la hi tenen jurada. Però de la Gran Bretanya menys esportiva se’n pot i amiga dels EUA se’n pot esperar qualsevol cosa.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
