Govern sempre ha dit que l’Acord d’associació seria un acord per accedir lliurement al mercat únic o mercat interior de la UE. Que no seria una accessió plena, ni res que se li assemblés. Així consta a la web de Govern. Si anem a la web del PS (que és membre del pacte nacional) també podrem llegir – en línia amb el que sempre havia dit Govern- el següent:
«L’Acord d’associació d’Andorra amb la UE només preveu la participació en el mercat únic, que és un espai econòmic i monetari. Al contrari, no preveu que la UE tingui d’altres competències fora de les associades al mercat únic, com per exemple en política exterior, la fiscalitat, ni en seguretat, ni en justícia, ni en política regional i de cohesió, ni en política agrícola, ni en turisme, ni en cultura, ni en educació (exceptuant el reconeixement de qualificacions professionals), ni en esport, entre d’altres».
Però el propi vicepresident executiu Šefčovič de la Comissió Europea va contradir oficialment la versió de Govern. Les declaracions del vicepresident a la roda de premsa del 12 de desembre 2023 van deixar molt clar que l’Acord d’associació amb Andorra, «va més enllà de qualsevol Acord d’associació que la UE hagi fet amb un país tercer». De fet, Šefčovič va confirmar que l’Acord d’associació entra en «els àmbits de recerca i desenvolupament, l’educació, la política social, el medi ambient, la protecció dels consumidors, la cultura o la cooperació regional», i el que és molt més rellevant: que l’Acord d’associació sotmet Andorra al principi d’homogeneïtat en totes les seves àrees.
Govern no ha explicat amb claredat que l’Acord d’associació implica que Andorra haurà de complir per sempre l’obligació d’homogeneïtat en l’aplicació i la interpretació de la normativa europea. Això implica que Andorra quedarà sotmesa a acceptar tot el cabal comunitari present i futur relatiu a totes les àrees de l’Acord d’associació – per garantir una aplicació homogènia del dret comunitari -. Implica també que, en cas de conflicte en l’aplicació o interpretació d’una norma, seran les institucions europees qui tindran el poder de jutjar i decidir, amb la finalitat de garantir una interpretació homogènia de les normes europees.
Efectivament, l’Acord estableix repetidament el principi i l’obligació d’homogeneïtat a Andorra. L’objectiu d’homogeneïtat condueix a una forma d’integració sense pertinença. Comporta una entrada encoberta d’Andorra a la UE, en el sentit que Andorra hauria de fer cessions molt importants a la UE de la sobirania legislativa i de la judicial, però amb el problema que Andorra no tindria els drets d’una pertinença com Estat membre. I amb l’absurditat que, amb el text actual, Andorra continuaria sense accés lliure real al mercat únic.
Efectivament, el principi d’homogeneïtat té una doble implicació: (1) l’homogeneïtat en l’adopció i aplicació de la normativa europea i (2) l’homogeneïtat en la interpretació de la normativa europea.
El Capítol 3 de l’Acord no deixa lloc a dubte sobre l’obligació d’Andorra de complir el principi d’homogeneïtat en l’adopció i aplicació de les normes europees. Implica l’obligació d’Andorra d’adoptar i d’aplicar tot el cabal comunitari actual i futur en tots els àmbits de l’Acord d’associació que, com hem vist, no es limiten a les qüestions dels funcionament del mercat únic. Per tant, Andorra haurà de fer una cessió forta de la seva sobirania legislativa.
Tanmateix, Andorra també tindrà l’obligació de complir amb una «interpretació homogènia» dels actes normatius europeus. En aquest sentit, hem de destacar que l’Acord d’associació comportaria una gran cessió de sobirania judicial en favor de les institucions de la UE. A un nivell mai vist per a un país tercer. A un nivell superior al nivell de les cessions fetes per països com Liechtenstein. De fet, l’Acord d’associació incorpora Andorra als mecanismes d’execució jurídica de la UE. Efectivament, destaquem tres qüestions de cessió de sobirania judicial que l’Acord ens obligaria a aplicar:
– Serà la Comissió Europea qui farà complir les normes de competència dins del mercat únic ampliat (que inclouria el territori d’Andorra), de forma que, si Andorra estableix unes ajudes a persones andorranes i la Comissió considera que són contràries a les normes europees, la Comissió pot iniciar directament un procediment d’infracció davant el TJUE.
– Si la Comissió Mixta Andorra-UE no es posa d’acord en cas d’un conflicte entre Andorra i la UE sobre l’aplicació de normes de la UE, la Comissió pot remetre el cas directament al TJUE sense requisits previs.
– Sols el TJUE podria revisar la seva validesa/legalitat d’actes legals de la UE, encara que vagin dirigits a persones o institucions d’Andorra.
La conclusió és que Govern no va aconseguir l’objectiu de signar simplement un Acord d’associació per accedir al mercat únic – que era el projecte inicial -. Govern pretenia que la UE acceptés l’IGI del 4,5% com un IVA homologat, fet imprescindible per aconseguir una lliure circulació de béns sense aturar-se a les Duanes i per aconseguir una lliure prestació de serveis dins del mercat únic, però la UE va dir no a un IGI del 4,5%. La impossibilitat d’assolir la hipòtesi de partida de Govern va donar lloc a una fugida endavant de l’Executiu, el qual ha acabat negociant i acceptant un Acord ‘òmnibus’ que cobreix un munt d’àrees i que ha acabat sent un acord sotmès al principi d’homogeneïtat. Principi que comporta una forta cessió de la sobirania legislativa i de la judicial, però sense gaudir ni tan sols d’un accés lliure real al mercat únic ni de la resta de drets d’un Estat membre. Podem parlar d’una integració sense pertinença. És a dir, d’una obligació de complir i d’estar sotmès, però sense gaudir dels drets del qui pertany.
