Com a criminòleg, suposa al mateix temps un repte i una necessitat el fet d’haver d’estar atent a les formes de criminalitat que sorgeixen dia rere dia. Com he dit en nombroses ocasions, el mal pren mil formes, i és el nostre deure ser capaços no tan sols d’identificar-les sinó de posar-hi remei. En el dia d’avui parlaré d’una de les mostres més enginyoses i cruels a l’hora de finançar conflictes armats de qualsevol mena: les ONG.
Dins del fosc panorama dels conflictes armats i les complexitats del finançament il·lícit, emergeix una realitat preocupant: la utilització indeguda d’Organitzacions No Governamentals (ONG) com a pantalla per finançar lluites armades. A través de casos reals, podem intuir la magnitud d’aquest fenomen i entendre com societats senceres es veuen afectades per la manipulació d’institucions destinades a l’ajuda humanitària.
Un exemple paradigmàtic és el cas de la regió d’Àfrica Central, on diverses ONG han estat acusades de canalitzar fons cap a grups rebels que perpetuen conflictes. A la República Democràtica del Congo, es va descobrir que algunes ONG eren utilitzades pel tràfic de minerals, els guanys de les quals finançaven milícies armades. Aquesta pràctica no només desviava recursos destinats a causes nobles, com l’atenció mèdica i l’educació, sinó que també exacerba les tensions regionals.
A l’Orient Mitjà, conflictes com el de Síria han vist com ONG legítimes eren infiltrades per actors amb agendes ocultes. Organitzacions que inicialment buscaven brindar ajuda humanitària es van veure involucrades en complexes xarxes de finançament il·lícit que alimentaven la maquinària de la guerra. La manca de transparència i el caos dominant facilitaven la manipulació d’aquestes institucions, erosionant la confiança i afectant negativament la població vulnerable.
En un altre cas, a l’Amèrica Llatina, es va descobrir que certes ONG estaven sent utilitzades pel blanqueig de diners i el finançament d’activitats delictives relacionades amb el narcotràfic. L’aparent noblesa d’aquestes organitzacions amagava operacions clandestines que contribuïen a la inestabilitat a la regió i perpetuaven la violència.
La manca de regulació efectiva i la debilitat en la supervisió permeten que aquests casos proliferin. La corrupció a nivell local, ja sigui en connivència amb líders d’ONG o autoritats governamentals, juga un paper crucial en l’execució exitosa d’aquestes pràctiques il·lícites. La conseqüència directa és la pèrdua de vides, el patiment humà i la desconfiança generalitzada cap a les ONG.
La comunitat internacional s’enfronta a un desafiament monumental en intentar frenar aquesta fosca entrellaçada entre ONG i finançament de lluites armades. La regulació i supervisió més estrictes, juntament amb la col·laboració entre governs, agències internacionals i ONG, són imperatives. La consciència pública sobre la importància d’investigar i recolzar organitzacions fiables també és essencial per prevenir la desviació de recursos destinats a causes humanitàries.
Són molts els perjudicis socials que provenen d’aquesta pràctica, però és precisament la desconfiança en les ONG, doncs resulta en un mal de doble tall, per una banda es finança lliurement la lluita armada que s’endú vides dia rere dia, i per una altra evita la propagació d’actes de caritat que precisament s’utilitzarien per a protegir o atendre les víctimes.
L’ús indegut d’ONG per finançar lluites armades representa una amenaça significativa per a la integritat del sector humanitari i la pau global. La lluita contra aquest fenomen requereix un esforç concertat i decidit per part de la comunitat internacional per salvaguardar el propòsit fonamental de les ONG: alleujar el patiment humà i promoure el desenvolupament sostenible, però no serà possible mentre perdurin els llops amb pell de corder.
