PERIODISTA
Mai l’odi ha construït una cosa positiva. És tan antic com la història de la humanitat i tan destructiu com bona part dels homes, ara i sempre. L’odi només engendra més odi. Deia Alphonse Daudet que «l’odi és la còlera dels febles», però tampoc els forts es lliuren del terrible sentiment que tant de mal està fent aquest estiu a la humanitat. Les imatges de l’assassinat del periodista Foley són el símbol de com l’odi destrueix i provoca més odi. No només mata sinó que exhibeix una mort terrible.
L’odi engendra el reclutament de jihadistes en els suburbis de ciutats europees perquè acudeixin a l’infern. L’arquebisbe copte de Bagdag ha dit, i no li falta raó, que «Washington va destruir l’Iraq i va aplanar el camí als jihadistes». Estats Units ha fet massa guerres que només han servit per augmentar l’odi a Occident. Però és només la meitat del problema i cal acabar amb l’odi que anul·la tota possibilitat d’humanitat. La barbàrie inhumana contra Foley no és l’únic cas, ni l’Iraq l’únic lloc del planeta on van guanyant la partida els que odien i els que ignoren els drets humans. A Síria ja no hi poden entrar periodistes i això permet que qualsevol dels dos bàndols en guerra pugui cometre les majors atrocitats. Sense testimonis, el terror sembla menys terror, però destrueix vides. «Morir ja no em fa por. El que em terroritza és quedar amputat, paralitzat», ha dit un ciutadà sirià que mai recuperarà la seva vida anterior. L’odi mata més que les bales.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
