Tot just començar, el Govern del Partit Popular ha sucumbit a la temptació autoritària. Ha estat a València, on d’una delegada governamental com Paula Sánchez de León i d’un cap de la Policia com el senyor Moreno no podia, en puritat, esperar-se una altra cosa. A ells els arriba en primer terme el clam pels seus cessaments, però ¿què dir d’un president de Govern menys preocupat (gens, pel que sembla) pels excessos policials contra ciutadans que pel què diran? El fet que el propi fundador del Partit Popular, el recentment mort Manuel Fraga Iribarne, afirmés en una memorable ocasió que el carrer era seu, i que de semblant enormitat extragués la principal idea-força del seu discurs polític, afegeix inquietud davant del succeït a València, on s’ha fet explícit el que romania latent, aquesta inclinació de la dreta espanyola a confondre l’ordre públic amb les garrotades.
El carrer ja no és de Fraga, ni dels grisos que el van auxiliar a l’hora de buidar-lo d’opositors al règim que servia, ni, per descomptat, de polítics ineptes que semblen seguir abonats a aquella idea de l’Estat maltractador. El carrer és de les persones que per ell transiten, i si a aquestes persones se les perjudica, se les enganya, se les empobreix, se les maltracta, el natural és que transitin airades pel carrer, expressant en alta veu el seu repudi cap a uns governants que semblen menysprear al poble al que haurien de servir humil, eficaç i honradament. L’Estat, a Espanya, gairebé sempre ha estat maltractador dels seus nacionals, però que ara, amb la que està caient, amb la ruïna que li han buscat a la gent els polítics inútils, en ple segle XXI, vingui la policia a partir-li la cara a les nenes i als transeünts, no només és inacceptable, sinó impossible.
Consideri seriosament Rajoy, doncs, que ningú està disposat avui al fet que, al damunt, li parteixin la cara, i menys als seus fills.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
