«Bé està allò que acaba bé», deia William Shakespeare. Doncs bé, com si es tractés d’aquesta mateixa comèdia, la situació del vial de Sant Julià, marcada per retards, promeses incomplertes i decisions polítiques errònies, sembla ara encaminar-se cap a una resolució positiva.
L’aprovació de la primera fase de les obres del túnel de Rocafort, amb l’anunci de Govern d’una inversió d’1,9 milions d’euros per garantir la seguretat del vessant muntanyós, és una fita important. Després de més d’una dècada d’impaciència i frustració, el projecte es posa en marxa amb la previsió de culminar-lo el 2027. Aquest no és només un pas tècnic, sinó un símbol de la redempció d’un projecte que havia estat “castrat”, per fer servir les paraules de l’article que publicava el febrer de 2013, quan denunciava la manca de voluntat política per dur-lo a terme.
Aquesta infraestructura és vital per descongestionar el centre de la vila i millorar la qualitat de vida de les lauredianes i lauredians. Durant massa anys, Sant Julià ha estat víctima d’una mala gestió de les prioritats del país, amb el túnel de les Dos Valires, per exemple, prioritzat per davant del vial lauredià malgrat les evidents necessitats de la parròquia. Va ser un error històric, tal com va denunciar l’excap de Govern Albert Pintat el 2011, però semblava que el projecte mai no tornaria a veure la llum. La falta de voluntat política es traduïa, any rere any, en pressupostos insuficients i en petites partides simbòliques que no servien per a res més que per calmar temporalment els ànims.
Però ara, amb l’inici de les obres al túnel de Rocafort, hi ha motius per a l’optimisme. Aquesta primera fase, la qual preveu la instal·lació de proteccions contra possibles despreniments, és el preludi d’una obra molt més gran: el túnel que connectarà la plaça Laurèdia amb el carrer Isidre Valls. És un projecte que, per fi, sembla que té una data de finalització realista. No serà fins al 2027, però aquesta és una data a la qual, de ser certa, podem mirar amb confiança.
La rellevància d’aquest vial és un símbol de justícia per a Sant Julià, una parròquia que ha suportat durant anys el pes d’una infraestructura incompleta i insuficient. Quan parlem d’aquest vial, no només parlem d’asfalt i túnels, parlem de la dignitat d’una parròquia que ha estat massa temps oblidada. Cada embús a l’avinguda Francesc Cairat recorda aquesta realitat i cada minut perdut en una cua és un símbol d’aquesta injustícia.
El Govern sembla haver entès que la finalització d’aquesta infraestructura és una prioritat no només per a Sant Julià, sinó per a tot el país. Els 1,9 milions d’euros destinats a la primera fase d’aquesta obra són un bon començament, però el més important és que hi ha un compromís ferm per completar el projecte en els propers tres anys.
Podríem dir que aquest projecte es perfila, per fi, com una història que acabarà bé. Però cal mantenir la vigilància, perquè encara hi ha molt camí per recórrer. Potser perquè, després de tants anys de promeses incomplertes, el Govern ha entès que no pot continuar girant l’esquena a les necessitats de Sant Julià. Per la gent de Laurèdia el vial, un cop completat, serà una victòria col·lectiva.
En definitiva, la realització d’aquest projecte suposa un pas endavant per a Sant Julià i per a tot el país. Ara, només queda assegurar que el compromís es mantingui fins al final i que el vial, després de tants anys, es converteixi en una realitat tangible i perdurable.
