PERIODISTA
No hi ha dues Espanyes, hi ha més: una molt poc cañete, una altra alguna cosa cañete, una altra força cañete i una altra molt cañete. Aquesta última, no cal dir-ho, és la de Cañete, Miguel Arias Cañete, l’home que aspira a un lloc a Europa. ¿Voldrà Europa córrer el risc d’esdevenir una Europa cañete? Deixem als banquers, als mercats, als lobbys, als comissionistes i als especuladors, que són els que manen a Europa, que responguin el que vulguin .
Però sí, hi ha una Espanya cañete, i això és el que, de moment, hauria de preocupar. Això de cañete pot venir de canya, de la molta canya que li dóna a la intel·ligència i al decòrum la «superioritat intel·lectual» dels seus homes en campanya, o de cañí. De l’Espanya cañí a l’Espanya cañete només hi ha un pas, i cap enrere. Europa ho sap. De l’ambaixada de Londres va venir Fraga, que era extraordinàriament cañete l’home, amb un barret fort i un paraigua com a grans arguments perquè li deixessin pilotar la Transició. I de Londres, del consolat, va tornar Blesa l’altre dia d’un bureo de vacances a compte, com sempre, dels diners dels espanyols. Dimecres, el de les preferents de Caja Madrid; avui, del que ens costa, uns quants milions a l’any, el manteniment d’aquesta seu diplomàtica que amb tanta munificència l’acull. Europa, l’Europa que no és cañete ni voldria ser-ho mai, la democràtica, la garantista, la decent, flipa .
L’Espanya molt poc cañete, que també n’hi ha, flipa més, però amb el que menys, amb les opinions reaccionàries sobre la dona d’un senyor reaccionari. És la seva. No tant, certament, que aquesta ximpleria s’hagi constituït en l’eix, la suma i la xifra de la campanya electoral. El problema no és Cañete, sinó l’Espanya cañete, la qual despulla de les seves llars a centenars de milers de famílies en dificultats, la qual excarcera els narcotraficants que tant va costar capturar, la que s’acarnissa amb els pobres i els febles, la que s’apropia dels estalvis dels treballadors, la que fa inassequible la Justícia, la que permet o fomenta que molts nens passin gana i que a molts malalts no els arribi per pagar les medicines. Tal és l’Espanya cañete. Tan menyspreadora de la dona, i l’home.
Periodista
Per a més informació consulti l’edició en paper.
