La primera gran lliçó és que la UE sols accepta la lliure circulació de mercaderies -sense duana- entre la UE i un petit estat si l’IVA del petit estat és -com a mínim- del 15%. Gibraltar funcionarà sense control duaner entre Gibraltar i Espanya a la frontera física, a canvi de tenir un IVA general que estarà entre el 15% i el 17%.
Per aquest motiu podem afirmar que l’Acord d’Associació entre Andorra i la UE seria, en veritat, un acord de NO-associació. En el sentit que Andorra no podrà gaudir mai d’una lliure circulació de mercaderies sense aturar-se a la Duana per liquidar l’IVA/IGI, mentre no tingui un IVA mínim del 15%. Fet que ens porta a confirmar l’absurditat de l’actual text d’Acord d’Associació: Andorra acordaria la incorporació de tot el feixuc cabal comunitari de gairebé 4.000 normatives actuals i totes les futures directives i reglaments, cediríem la sobirania jurídica, la sobirania en immigració… però continuaríem sense lliure circulació de mercaderies ni de serveis. La UE no aixeca duanes si no tenim un IVA general de, com a mínim, el 15% i la realitat és que el model econòmic d’Andorra no s’ho pot permetre Per tant, cediríem la sobirania legislativa, judicial i d’immigració, però sense lliure circulació de mercaderies ni prestació de serveis.
Constatem que l’11 de juny del 2025, quatre poders polítics (la UE, el Regne Unit, Espanya i Gibraltar) van assolir un acord polític que estableix la base del futur tractat entre la UE i el Regne Unit sobre Gibraltar i les seves relacions concretes amb Espanya.
La realitat de Gibraltar és molt diferent de la d’Andorra. Ells tenen mar, un port militar -estratègic- a l’Estret de Gibraltar, un aeroport internacional, una relació històrica amb el Regne Unit i la Corona britànica i un llarg etcètera que fan que l’acord entre la UE i Gibraltar -o diguem entren la UE i el Regne Unit sobre Gibraltar- no sigui directament comparable amb l’acord d’Andorra i la UE, ni comparteixin els temes estratègics comuns.
L’acord polític de Gibraltar ens dona dues grans lliçons. La primera ja l’hem destacada, i és que sense un IVA mínim del 15% no hi ha lliure circulació de mercaderies. La segona gran lliçó és que aquest acord estratègic desacredita tot el ventall de missatges de la por que han fet circular aquells que són favorables a l’Acord d’associació entre la UE i Andorra. Analitzem un per un com cauen els arguments de la por i analitzem les lliçons que en podem treure:
1- No és veritat que la UE hagi decidit que les relacions amb els petits estats europeus sols es puguin fer per la via d’un Acord d’associació. Constatem que, per al cas de Gibraltar, s’ha assolit un pacte polític per redactar un acord fet a la mida de la complexa realitat de Gibraltar i que té en compte els interessos de totes les parts. Un acord que inclou quelcom tan complicat com el reconeixement de la sobirania de Gibraltar.
2- No és veritat que la UE penalitzi als petits estats que no hagin acceptat l’Acord d’associació. Per exemple, els petits estats tenim davant un problema imminent: la pròxima aplicació de la normativa “entry-exit” entre l’espai Schengen i els països veïns. La realitat és que Andorra, tot i ser bons minyons en la negociació de l’Acord d’associació, encara no tenim la solució “entry -exit” tancada. En canvi, Gibraltar -que va sortir de la UE amb el Brexit- ja tenen un pacte polític tancat. Mònaco, de qui els nostres poders polítics ara en diuen les mil pestes, tenen un acord tancat perquè són un espai reconegut com gairebé Schengen. Tot i que van acordar la suspensió de l’Acord d’associació. Efectivament, Gibraltar ha aconseguit un acord polític segons el qual, la frontera Schengen passa a estar al port i a l’aeroport, i el pas de persones i mercaderies per la “reixa” de la frontera de Gibraltar passarà a ser lliure per als treballadors i visitants… sense haver signat un Acord d’associació.
3- No és veritat que la UE sigui rancuniosa ni venjativa amb qui s’ha retirat d’una negociació o ha deixat la UE. Gibraltar va sortir de la UE fruit del Brexit i ara ha assolit un acord polític que estableix la base d’un acord fet a mida -a la seva mida- i que poca relació té amb el model d’Acord d’associació d’Andorra.
Gibraltar, la UE, el Regne Unit i Espanya han fet una demostració d’alta diplomàcia i de negociació de primer nivell. Es dona la coincidència que el negociador en cap de la UE ha estat el comissari europeu, Maroš Šefčovič. La mateixa persona de la UE que ha portat la negociació amb Andorra. Per tant, un mateix equip negociador europeu pot assolir un pacte polític com el de Gibraltar i un Acord d’associació totalment diferent com el d’Andorra. La lliçó és que la UE està oberta a acords a mida de realitats complexes. Tot depèn de com es gestioni i dels objectius polítics de fons de les parts negociadores.
El pacte polític de Gibraltar demostra que la UE respecta els petits estats, les seves persones i les seves institucions històriques. Demostra que, amb relació al nostre Acord d’associació, no hem de fer cas a cap missatge de la por. No hem de votar SÍ per la por que altrament la UE ens tallarà les carreteres, ens tancarà les duanes, ens posarà controls impossibles a les fronteres o s’inventarà etiquetes perjudicials… tot això és simplement fals. La gran lliçó és que la ciutadania podrà votar SÍ en el cas que consideri que sigui un acord fet a la mida i necessitats d’Andorra i podrà votar NO en el cas que consideri que és millorable i que amb la UE es pot assolir un millor acord, fet a la nostra mida. Un acord a mida, com el que Gibraltar ha demostrat que és possible.
Aquesta és la realitat, Gibraltar ens dona lliçons. La resta és propaganda de poca volada.
