A la presentació de l’estudi d’impacte, l’AR+I va afegir una simulació del càlcul de quotes de residència a atorgar segons l’Acord d’associació. Aquest és un tema que requereix un plantejament i vocabulari tècnic, la situació no ens permet cap altra estructura. Andorra es mereix que s’estudiï tot amb el màxim rigor possible. Concretament, agafem l’exemple que va presentar l’AR+I per calcular els nous permisos de residència i treball (autoritzacions de més de 12 mesos amb activitat econòmica) per a l’any 2024 (pàgina 78 de la presentació):
Full de càlcul de l’AR+I
Aquest càlcul conté el següent error greu:
En aquest exemple, per determinar la quantitat de nous permisos de residències de més de 12 mesos amb activitat econòmica a atorgar per al 2024, per calcular la mitjana d’autoritzacions en vigor sobre la qual aplicar un coeficient del 7%, l’AR+I sols considera les autoritzacions en vigor amb menys de cinc anys de residència dels anys 2019 a 2023.
Però la veritat és que l’Acord d’associació no diu pas que la mitjana dels cinc anys precedents sigui de les autoritzacions en vigor amb menys de cinc anys de residència ni que aquest criteri s’apliqui -retroactivament- al total d’autoritzacions en vigor en els anys anteriors a l’entrada en vigor de l’Acord d’associació.
El que l’Acord d’associació diu (Annex VIII punt IV) és que:
(1) Andorra estarà obligada a crear la figura dels residents permanents, els quals seran totes aquelles persones amb autorització de residència a Andorra i amb passaport de la UE que, a comptar des de l’1 de gener 2027, tinguin més de cinc anys de residència continuada a Andorra.
(2) Tanmateix, Andorra també haurà d’atorgar l’estatus de resident permanent a tota persona que passi a tenir més de cinc anys de residència amb un permís atorgat segons les condicions de l’Acord d’associació o per a qualsevol altra via.
(3) Un cop l’Acord d’associació obliga Andorra a crear l’estatus de residents permanents, l’Acord estableix que les persones que obtenen una residència permanent ja no es compten com autoritzacions en vigor als efectes de calcular els nous permisos a atorgar. Sembla evident que les residències permanents no s’han de comptar com autoritzacions en vigor, atès que les persones amb aquest dret obtenen un estatus que no està subjecte a autoritzacions.
Constatem que l’AR+I comet l’error de no comptar com autoritzacions en vigor les autoritzacions de més de cinc anys per als exercicis anteriors al 2027. Un criteri de com comptar les autoritzacions en vigor que l’AR+I aplica per a anys pretèrits com el 2015. És a dir, per exercicis en els quals a Andorra no hauria existit el dret a residència permanent, que es crearà amb l’entrada en vigor de l’Acord i que s’aplicarà a partir de l’1 de gener 2027.
Ens sembla evident que el criteri de l’AR+I seria incorrecte atès que, abans del 2027, no existirien les residències permanents i, per tant, totes les autoritzacions en vigor (de més o de menys de cinc anys) s’han de comptar per determinar la xifra de residències en vigor al final de l’any, donat que ningú ha pogut tenir dret a residència permanent en els exercicis anteriors a l’1 de gener 2027, i a condició que l’Acord d’associació hagi entrat en vigor.
Nosaltres procedim ara a fer el càlcul que considerem correcte per determinar els nous permisos a atorgar seguint l’exemple de l’any 2024, complint allò que estableix l’Acord d’associació, extrapolant les xifres que utilitza l’AR+I i arrodonint-les per facilitar la lectura de
L’exemple:
Full de càlcul de la Taula d’EL PERIÒDIC
Per tant, els nous permisos que Andorra haurà d’atorgar des de l’entrada en vigor de l’Acord d’associació fins a l’any 2027 seran més del triple del que ha calculat l’AR+I.
Però el problema no està en aquest error. El gran error de l’AR+I està a obviar allò que passarà l’any 2028, o en el moment d‘entrada en vigor de l’Acord si l’entrada fos posterior al 2027.
Per què, extrapolant les xifres de l’AR+I (nosaltres fins ara hem treballat amb unes xifres molt més conservadores), resultaria que al llarg del 2027 tindríem uns 31.000 nacionals d’estats membres de la UE (UE-27), els quals tindrien més de cinc anys de residència (incloses totes les modalitats de residència) a Andorra i esdevindrien automàticament residents permanents al llarg del 2027.
Aquestes 31.000 persones es deixarien de comptar com a titulars d’autoritzacions en vigor a partir del 2027, de forma que el total d’autoritzacions en vigor de persones nacionals d’estats membres de la UE (UE-27) al final del 2027 passaran a ser tan sols unes 12.000 en lloc de les aproximadament 43.000 que hi hauria al final del 2026 (extrapolant les xifres de l’AR+I).
L’Acord d’associació disposa clarament (Annex VIII, punt II) que si, per exemple, al final del 2027, el total d’autoritzacions en vigor passen a ser 12.000, i per tant una xifra inferior a la del total d’autoritzacions en vigor del final del 2026 (43.000), aleshores el nombre de nous permisos per al 2028 deixa de determinar-se segons increments del 7%, 5% o 2,5. Andorra haurà d’atorgar un total de nous permisos durant el 2028 que permetin que el total d’autoritzacions en vigor al 2028 torni a ser igual als 43.000 de finals del 2026. És a dir, que els nous permisos a atorgar per Andorra a ciutadans de la UE durant el 2028 passarien a ser uns 31.000.
Ens sembla evident que aquesta disposició de l’Annex VIII equival, a efectes pràctics, a obrir la lliure circulació de persones de la UE dins d’Andorra. Amb aquestes xifres, pràcticament tot ciutadà de la UE que vulgui venir a residir a Andorra durant el 2028 ho podrà fer sense restriccions reals de quota. Un resultat que encaixa perfectament amb la disposició del Protocol de l’Acord d’associació que estableix clarament que Andorra sols podrà mantenir quotes d’immigració fins a l’1 de gener del 2027.
La realitat és que no hem identificat cap disposició de l’Acord d’associació que estableixi la forma de càlcul que ha presentat l’AR+I i que venia anunciant Govern des de fa temps, com una caixa negra sense ensenyar el càlcul. Ara tenim el càlcul de Govern i de l’AR+I sobre la taula i tothom pot verificar la inconsistència entre aquest càlcul i les disposicions literals de l’Annex VIII de l’Acord d’associació i la seva interpretació a partir de les disposicions de l’Acord marc i del Protocol per a Andorra.
Finalment, fem una ràpida pinzellada al càlcul de l’AR+I sobre l’efecte dels reagrupaments familiars. Avui Andorra aplica unes duríssimes condicions per fer reagrupaments familiars, basades a exigir uns salaris mínims (i la corresponent cotització a la CASS) per persona reagrupada o en exigir unes aportacions econòmiques mínimes per obtenir la residència per reagrupament. L’Annex VIII, apartat III de l’Acord d’associació és clar: tot familiar (sigui nacional, o no, d’un estat membre de la UE) d’un ciutadà d’un estat membre de la UE amb autorització de residència a Andorra o amb estatut de resident permanent, té dret a obtenir la mateixa autorització o estatut que el seu familiar resident a Andorra. Sense límits i amb tots els drets sanitaris, d’escolarització, econòmics i de prestacions socials que pot tenir un ciutadà andorrà. L’AR+I, a la seva presentació, va estimar que sols 22 persones a l’any s’acolliran a aquest reagrupament familiar. Una xifra insostenible quan, recordem que, tan sols el 2027, unes 31.000 persones passaran a tenir plens drets de residència permanent després de tan sols cinc anys de residència continuada i podran reagrupar sense limitacions. Aquesta xifra seria equivalent a acceptar que les actuals restriccions econòmiques per autoritzar reagrupaments familiars seria mesures que no servirien per a gran cosa i és ben sabut que no és així.
Les implicacions per a la ciutadania dels efectes del veritable nivell de reagrupaments, del correcte càlcul de les quotes i de l’efecte del ‘1 de gener del 2027’, són importants, atès que aquests errors de lectura o interpretació per part de Govern de les disposicions de l’Acord d’associació ens estarien ocultant una futura obertura completa de la porta a un flux migratori de la UE disposat a competir en preu per als salaris d’Andorra. Sense limitacions de quota. I a competir en coneixement i experiència per als càrrecs superiors i mitjans, sobretot de l’Administració central i comunals, del sector de les telecomunicacions, del sector financer, del sector del comerç i del sector dels serveis.
