L’Acord d’associació seria la causa que tindria com efecte que a Andorra es produís una bombolla especulativa immobiliària superior a la que ha causat l’obertura econòmica.
Efectivament, l’encariment de l’habitatge seria el principal, i gairebé únic efecte de l’Acord d’associació del que podem estar segurs. La realitat és que l’Acord d’associació no tindria efectes rellevants de creixement econòmic a cap altre sector del país. La causa és que l’Acord està fonament en cinc grans desencerts dels negociadors de l’Acord d’Associació:
1- L’Acord no accepta l’IGI d’Andorra del 4,5% sobre bens, com un IVA homologat per a mercaderies, amb l’efecte que Andorra no tindria un accés lliure de mercaderies al mercat únic europeu i les mercaderies s’haurien de continuar aturant a les duanes per fer, com a mínim, els papers i la liquidació de IGI-IVA a les duanes. A més, continuarien els controls de les duanes als ciutadans estrangers que han fet compres a Andorra. Amb l’efecte que no s’aconseguiria un accés lliure al mercat únic i continuaríem com fins ara, aturant-se tot a la Duana.
2- L’Acord tampoc accepta l’IGI d’Andorra del 4,5% sobre serveis com un IVA homologat per a serveis, amb l’efecte que les empreses andorranes prestadores de serveis no gaudirien d’un número fiscal NIF-IVA intracomunitari que es pogués inscriure al ROI (Registre d’Operadors Intracomunitaris), amb l’efecte que les empreses i autònoms andorrans no podrien facturar serveis intracomunitaris, no podrien facturar serveis rebuts fora d’Andorra. Amb l’efecte que no es podrien desenvolupar activitats de prestació de serveis internacionals des d’Andorra.
3 – La negociació de l’Acord ha comés el gran error de deixar de costat la negociació paral·lela del control fronterer, tot i que la UE, al març 2024, va emetre un mandat de negociació amb Andorra per resoldre el problema de les Entry-Exit Visa EES. Ara, Govern ha de negociar a corre-cuita abans del novembre per evitar el bloqueig de la frontera. Els negociadors andorrans han comés el desencert de no estudiar a fons els avantatges de ser un país Schengen, com Suïssa, com Liechtenstein o gairebé Scehngen com Mònaco. Govern ha comés l’error de no negociar, en paral·lel, l’entrada d’Andorra com país Schengen. Avui ningú pot discutir que, per a Andorra, ser territori Schengen sí que esdevé essencial per a un país que rep milions de visitants per carretera.
4 – La negociació dels serveis financers porta més de 10 anys de recorregut i s’ha fet tan malament que va acabar amb la duríssima carta de tots els reguladors financers de la UE, mostrant la seva oposició frontal a la lliure circulació de serveis financers entre la UE i Andorra, en tots dos sentits.
5 – La negociació de la llibertat d’establiment, conjuntament amb la llibertat de circulació de capitals i d’inversió en bens immobles ens portaria a un escenari sense limitacions de fet – per a tota empresa o persona d’un Estat membre de la UE – per comprar immobles a Andorra. Tants com vulgui. I especular tant com vulgui. Sempre que un estat tercer signa un acord que obre o que obrirà la llibertat d’establiment als ciutadans de la UE (com seria el cas si es firmés l’Acord d’associació), es produeix una bombolla immobiliària i el preu dels immobles mai tornen a ser els que eren. De fet, sembla absurd que Govern proposi la Llei Òmnibus per limitar els efectes de l’obertura econòmica, al mateix temps que Govern proposa un Acord d’associació amb uns efectes especulatius sobre l’immobiliari que serien molt superiors als de l’obertura econòmica. Evidentment, la signatura de l’Acord d’associació deixaria sense efecte la Llei Òmnibus.
Aquests cinc grans desencerts fan que l’Acord d’associació sols tindria un efecte econòmic rellevant: l’encariment de l’immobiliari, i fa que l’Acord d’associació no tindria cap efecte econòmic rellevant en cap sector econòmic andorrà existent, ni facilitaria la diversificació econòmica.
En propers articles analitzarem en detall els efectes que aquests cinc desencerts tindrien en cadascun dels sectors econòmics del país i analitzarem en detall per què l’Acord d’associació no seria un facilitador de nous sectors econòmics. Avui sols volem destacar una certesa: que entre l’Acord d’associació i l’encariment de l’habitatge existiria una relació causa efecte.
