El cap de setmana passat, el mercat de criptomonedes ens va donar una lliçó ferotge sobre la física del poder. Com l’aleteig d’una papallona pot desencadenar un huracà en tot món, un simple anunci polític va encendre la metxa de la destrucció en la utopia descentralitzada. Vam veure, en temps real, com un factor extern aparentment insignificant va provocar una catàstrofe financera.El missatge, gravat a foc a les pantalles de liquidació, és contundent: el casino mai tanca, i la banca (Balenes/rics) sempre guanya. Vam ser testimonis d’una demostració èpica on els poderosos ens van ensenyar, amb precisió quirúrgica, com es neteja el tapet en 24 hores.
Si no estava prestant atenció, aquí un petit resum de com el mercat cripto va patir les jornades més catastròfiques de tots els temps. Les xifres són esgarrifoses. Més d’1.600.000 ‘traders’ van ser liquidats.
La liquidació passa quan el preu cau i el broker ven automàticament la seva posició apalancada, fent-li perdre tot el seu capital. En total, 19.000 milions de dòlars van ser esborrats en un sol dia, escombrats uns 380.000 milions del valor de Bitcoin en hores. Per posar-lo en perspectiva, aquest ‘crash’ va superar per 19 vegades la magnitud de la caiguda de FTX, que per al que no ho sàpiga, va ser la fallida d’un dels majors ‘exchanges’ de criptomonedes el 2022, que va resultar ser un sistema piramidal gegant.
Com s’arriba a aquesta catàstrofe? Breument, el mercat estava sobreapalancat. Què significa això? És apostar amb diners prestats. És com anar al casino amb 100 $ i demanar un préstec de 900 $ per apostar 1.000 $. La majoria de les posicions minoristes són «llargues» (longs), és a dir, aposten que el preu pujarà.
Si el preu puja un 1%, vostè guanya el 10% del seu capital. Fantàstic! Però si el preu cau només un 1%, el seu broker li diu: Gràcies per participar!, i liquida la seva posició. Quan el mercat estava al 90% en posicions llargues, la taula estava posada per al gran truc. Només es necessitava un llumí.
El foc el va encendre, és clar, la política. Després d’un escalfament econòmic, un post de Donald Trump sobre pujada d’aranzels va ser l’espurna que necessitava la «Balena Mestra». Qui va executar els ‘shorts’ (apostes a la baixa)? No ho sabem, però el guió va ser evident: una venda massiva inicial va empènyer el preu, cosa que va activar l’efecte cascada de liquidacions forçades, que al seu torn van enfonsar encara més el mercat.
Aquest caos es va magnificar per la falta de liquiditat del cap de setmana, cosa que va permetre que ordres de venda relativament petites tinguessin un impacte gegantí.
Suposadament, la política, l’ambició, l’apalancament i la baixa liquiditat van crear una crisi que, convenientment, va fer als pobres més pobres i a les Balenes (els rics) més riques, que els hi va permetre comprar actius a preus de saldo.
Els experts diuen que «la volatilitat és oportunitat», però per al 99% és RISC; per a l’1% és l’oportunitat històrica de “passar-li la mà per la cara”. Així que la pròxima vegada que escolti sobre els «fonaments ferms», recordi que el joc està, descaradament, manipulat.
Recordem que aquest és un article d’opinió i que en cap cas constitueix una recomanació financera. Les decisions d’inversió s’han de prendre després d’una acurada avaluació i consulta amb assessors financers.
