La veritat és que passen tantes coses i tant ràpidament que no tenim ni temps ni de pair-les ni d’analitzar-les. Vivim massa apressats i una noticia que mereix una atenció especial i de reflexió, és tapada per una altre també important, i així anem fent, vivint perplexes davant de tanta informació que la ment humana, al menys la meva, no pot assimilar. Per aixó sense ni ser-ne conscients hi ha moltes realitats que ens rellisquen i que les aparquem fins que per alguna raó que desconec, el cervell et fa un clic i ho tornes a valorar. A mi aixó m’ha passat amb el cas de l’Ebola, un virus que genera una epidèmia que causa una gran mortaldat a l’Àfrica. Malaltia de la qual no havia sentit a parlar mai, ara m’he assabentat que ja en els anys 70 va provocar una gran tragèdia al Zaire, avui República Democràtica del Congo, i que va agafar el nom del riu Ebola un afluent del Congo on es va iniciar la infecció. No és la primera vegada a la Història que la humanitat s’enfronta a grans pandémies, recordem la Pesta Negra a l’Europa de la Baixa Edat Mitjana i si anem més lluny la Pandémia del Peloponès en el segle V aC: narrada per Tucidides durant la Guerra entre Esparta i Atenes i un llarg etc. Avui ens enfrontem a l’Ebola i celebro que l’auxiliar d’infermeria de Madrid Teresa Romero s’hagi pogut curar tot i que cal fer una critica severa als polítics de la Comunitat de Madrid i a la Ministra de Sanitat Ana Mato per la seva incompetència manifesta, i comentar que no s’entén que no dimiteixi ningú.
Jo no entenc res ni de biologia ni menys de medicina, però si que veig que en els llocs on hi ha menys recursos es a dir en el països pobres és on aquest virus te més virulència. Cal ser conscients que moren diàriament moltes persones d’aquesta malaltia infecciosa viral que especialment a Sierra Leona, Libèria i a Guinea fa estralls i la resposta internacional no es al meu entendre prou eficient Per aixó molta gent d’arreu hem signat una petició dirigida al G-20 (Països desenvolupats) reunit a Austràlia, aquest cap de setmana perque destinin suficients recursos per combatre aquest virus mortal. Es necessita tant el suport econòmic com el de personal medicament preparat. Vull agrair la feina tant del personal mèdic com dels periodistes que estan el peu del canó per ajudar a tanta gent malalta i explicar-ho; en canvi sempre em queda el dubte de la ètica dels laboratoris farmacèutics.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
